Resultats de la cerca

Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant…

A les zones de neu perpètua és fàcil que es produeixi una gran acumulació de neu i que les capes inferiors d’aquesta es converteixin en glaç, el qual, per acció de la gravetat, tendirà a lliscar cap a nivells inferiors Hi ha diversos tipus de glaceres L’ alpina consta de dues parts el circ glacial i la llengua glacial En el circ glacial s’acumula la neu, que es mescla amb l’aire atmosfèric i, en virtut de la forta pressió i del contant regel a què resta sotmesa, es transforma en una massa granulosa, compacta, blanca i plena de bombolles d’aire denominada neu congesta El circ glacial és…

El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc …

Situació Antic camí de bast, d’origen alt-medieval, que unia Ponts i Gualter amb el Pallars Jussà ECSA - J Bolòs Antic camí que unia, almenys des de l’alta edat mitjana, Ponts i Gualter amb la Conca de Dellà, passant per Folquer i la collada de Comiols Mapa 34-13329 Per a resseguir-ne un tros, es pot agafar la carretera actual que va de Gualter a Folquer Poc després de Gualter, abans d’emprendre la pujada, a mà esquerra hi ha una granja Dels camps que hi ha darrere d’aquesta granja surt el camí També es pot agafar, en un tram superior, des de poc després del trencall de la pista de…

Situació Ruïnes de l’església, aprofitades més tard per un cortal, avui dia també arruïnat ECSA - A Roura L’església primitiva de Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan és als afores del poble d’Ancinhan, aigües avall de l’Aglí, prop d’un antic pont, una mica més amunt de la confluència amb l’Adasig Les seves ruïnes foren aprofitades per a la construcció d’un cortal, avui també arruïnat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′31″ N - Long 2° 31′40″ E Des de Perpinyà, per la carretera D-117, s’arriba, passant per Estagell Rosselló, a Sant Pau de Fenolhet, on cal prendre la D-619 fins arribar a Ancinhan…

Situació Vista de la part superior d’una petita balma la superfície de la roca presenta diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca situada al cim del turonet que hi ha sobre la capella de Sant Narcís, veiem forats, encaixos i dipòsits, que cal pensar que foren fets en relació amb un lloc d’habitació medieval Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 02,7 —y 44,9 31 TDG 027449 Des de la capella de Sant Narcís, situada a l’esquerra de la carretera que va de Navars a Viver, s’hi pot…

Situació És a la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG808556 Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb el mur que correspon a la capçalera L Prat Aspecte que ofereix l’església des de l’angle sud-est, amb l’interior de la nau, ben esfondrada, i la capçalera, al fons L Prat Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga fins al punt quilomètric 4,400, on es troba a mà esquerra la pista d’Olius Cal seguir aquesta pista, tot passant per Olius i Ratavilla, durant 5,500 km L’església és davant la casa Foix…

És molt emprat, professionalment, als estudis de televisió per a l’enregistrament de programes, puix que permet d’efectuar-ne la difusió diferida De la mateixa manera que hom enregistra el so àudio en una banda magnètica hom pot enregistrar-hi la imatge vídeo si hom la converteix en un senyal elèctric El principal problema a resoldre per a aplicar les mateixes tècniques que en l’enregistrament del so és la major densitat d’informació que té el senyal de vídeo respecte al d’àudio i la major magnitud de les freqüències dels senyals, que poden assolir diversos megahertz mentre que en l’…