Sant Vicenç de Foix (Lladurs)

Situació

És a la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG808556.

Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb el mur que correspon a la capçalera.

L. Prat

Aspecte que ofereix l’església des de l’angle sud-est, amb l’interior de la nau, ben esfondrada, i la capçalera, al fons.

L. Prat

Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga fins al punt quilomètric 4,400, on es troba a mà esquerra la pista d’Olius. Cal seguir aquesta pista, tot passant per Olius i Ratavilla, durant 5,500 km. L’església és davant la casa Foix, pertanyent a l’antic terme parroquial dels Torrents. (RPA)

Història

Ens manquen referències documentals d’aquesta esglesiola per al període medieval. Segons la consueta parroquial dels Torrents de l’any 1784, els amos de la casa Foix hi tenien el dret de sepultura.

El 1855, el rector dels Torrents indicava que era oberta al culte públic. (RPA)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, rematada per un absis quadrat. L’edifici, que fou encaixat a les característiques del terreny, és orientat a tramuntana.

L. Prat

És una esglesiola preromànica força petita, orientada a tramuntana, amb planta longitudinal d’una nau, capçada al cantó de tramuntana per un absis asimètric i lleugerament més estret que la nau pel cantó de migjorn, i la seva forma és determinada per l’espai on es construí, penjada sobre una roca pels cantons de tramuntana i de llevant de l’absis.

L’aparell constructiu és format per pedres irregulars en filada, amb opus spicatum al mur de llevant i a l’absis. El mur de ponent és més allargassat que el de migjorn i continu fins a la part recta de l’absis. El mur de llevant és més prim i avui parcialment desfet, i el de l’absis és molt gruixut i irregular.

La porta era al frontis, avui enderrocat llevat d’una part testimonial de la banda esquerra, en la qual hom pot apreciar el brancal de la porta.

Un detall de l’exterior del mur de la capçalera, amb un aparell força rústic i auster, en el qual hi ha un parell de filades en opus spicatum.

L. Prat

Una perspectiva de l’interior del temple, a l’indret de la capçalera. Al sòl de la nau, la fotografia deixa veure el forat habilitat al seu temps com a sepultura, actualment violada.

L. Prat

La coberta de la nau, versemblantment un embigat, ha desaparegut, i l’absis té una volta de mig punt.

A la part inferior de la paret de llevant del santuari, hi ha una excavació rectangular, que no travessa el mur i que Vidal i Vilaseca interpreten com a part d’una finestra d’una esqueixada que posteriorment fou tapiada a l’exterior.

Al terra de la nau hi ha una excavació coberta de lloses, que han estat aixecades per servir de sepultura. (RPA)

Aquest és un edifici força estrany, i de les característiques preromàniques del qual ningú no ha dubtat, però que presenta força interrogants, especialment pel que respecta a la seva tipologia. Aquesta sembla molt condicionada pel seu assentament. Potser calgui cercar llurs singularitats tipològiques en el seu caràcter d’obra rural, construïda en un terreny força peculiar.

La seva datació, amb reserves, pot ésser situada, d’acord amb X. Barral, dins el segle X. (JAA)