Resultats de la cerca

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto resurrectionem…

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics

Cursà els primers estudis musicals a Buenos Aires i amb nou anys tornà a Barcelona, on, a l’Escola Municipal de Música, estudià amb Ibarguren, Pellicer, Lamote i Nicolau Actuà com a violinista, i el 1915 es presentà amb èxit al Palau de la Música Féu gires per Europa i diversos països d’Amèrica El 1921 s’establí a Mèxic, on residí del 1921 al 1925 en aquest país fundà una orquestra, que també dirigí, i exercí de professor de música Féu noves gires pels EUA i Cuba, i el 1926 fixà la seva residència a París És autor d’una sèrie de peces per a piano, que titulà Quadrets de la Costa Brava ,…

D’una família de músics anglesos dels s XVI i XVII, fou deixeble de WByrd i organista de Worcester 1596-1646 És autor de dos services , de cinc anthems i de vint-i-nou madrigals El seu pare, Thomas Tomkins Lostwithiel 1545 — Gloucester 1627, també havia estat organista a Saint-Davis

Monjo de Melk, fou amic de Haydn i de Mozart, del qual terminà algunes obres inacabades i féu l’inventari dels seus manuscrits Notable organista, escriví moltes obres de música sagrada i instrumental

Formà part de la capella de música del Collegi de Santa Anna, on estudià Emigrà a l’Argentina el 1793, i s’establí a Buenos Aires Hi treballà com a compositor s’hi guanyà la vida fent classes de violí, piano i llaüt, tocant el violí i el clavicordi i composant algunes tonadillas Amb el temps tingué prestigi en el seu camp fou director de les orquestres del Teatro Porteño 1804 i del Teatro Argentino 1809 El 1813 el triumvirat que regia el país durant l’etapa de consolidació de la independència, escollí 1813 una de les seves composicions per musicar l’himne nacional de l’Argentina, amb lletra…

Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…

Entre les seves obres cal esmentar Pièces pour la flûte traversière avec la basse 1708-15 i el tractat Principes de la flûte traversière 1707

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…