Resultats de la cerca

L’any 1927 emigrà amb el seu pare a l’Argentina, i s’establí a Mendoza Feu els seus estudis a Buenos Aires Treballà com a compositor i musicògraf, i exercí com a professor universitari Titular de la càtedra d’història de la música a l’Escola Superior de Música de la Universitat Nacional de Cuyo Mendoza, entre el 1948 i el 1986, que dirigí en 1975-81, fou també vicedirector de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Córdoba, i director i organitzador de l’Escola de Música de la Facultat d’Arts de la Universitat Provincial de San Juan A més, fou professor d’…

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…

Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El Escorial 1795 i…

Fill de Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias i net de Francesc Monsalvatje i Fossas , fou deixeble de Lluís Millet, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també violí amb Francesc Costa La seva producció, àmplia i eclèctica, s’inicià amb Tres impromptus 1934, premi Concepció Rabell Altres obres premiades són Petita suite burlesca , per a violí i orquestra 1936, premi Pedrell, Simfonia mediterrània 1952, premi Ciutat de Barcelona, l’exòtic Cuarteto indiano , premi Samuel Ros, Calidoscopio 1955, premi extraordinari del Conservatori Municipal…

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més de trenta…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…