Resultats de la cerca

Almassor és un petit llogaret situat a migdia del terme, prop d’Ivars d’Urgell i al nord-est de Linyola Té el seu origen en una quadra documentada des del 1069 1079, en què el comte d’Urgell Ermengol IV, en dotar Santa Maria de Gualter, va concedir al nou monestir, entre altres béns, la meitat de la quadra d’Almassor El 1078 el mateix Ermengol IV va establir a Arnau Dalmau la torre d’Almassor, donació que confirmaren el 1125 el comte Ermengol VI i la seva muller Arsenda a Ramon Arnau, fill de l’anterior Al principi del segle XIV Almassor era de Gilabert de Centelles L’any 1306 hi hagué un…

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…

La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de Sant Pau del…

Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La…

Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…

Desenvolupament enciclopèdic La narració comença amb el regnat d’Ènnec Aritza de Pamplona 852, i continua fins al regnat de Sanç IV de Pamplona 1054-76 Prossegueix amb la relació dels reis d’Aragó des de Ramir I, primer sobirà aragonès amb aquest títol, i la unió d’Aragó i Navarra 1076-1134, i recull tots els reis d’Aragó fins a Alfons V IV de Catalunya el Magnànim † 1458 En el mateix còdex f 131r-138r, també en català, hi ha uns Annals d’Aragó , que situen la creació del món el 5198 aC i que arriben fins el 1437 Totes dues obres historiogràfiques, que es poden suposar redactades…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica De la…

Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442 o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès 1444 El 1439 era…

Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós i Francesc d’…