Resultats de la cerca

Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…

Després de prendre classes d’interpretació a la Wesleyan University, a Illinois, s’incorporà al grup d’actors de la Trinity Repertory Company, a Rhode Island Amb el bagatge d’haver interpretat dalt dels escenaris nombroses peces teatrals, a més de dirigir-ne algunes, el cineasta Lawrence Kasdan li donà una oportunitat al cinema amb un petit paper a Silverado 1985 D’aleshores ençà compagina la televisió i el teatre amb el cinema, en què figura en els crèdits de Blaze 1989, RShelton, Wolf 1994, MNichols, Absolute Power 1997, CEastwood, The Man Who Wasn't There 2001, germans Coen i North Country…

Considerat l’intèrpret més destacat d’estils com el qawwali , sufí, la música pakistanesa i els ritmes del nord de l’Índia, la seva extensa producció discogràfica començà a arribar al mercat espanyol el 1990 a través del segell Real World, gestionat pel músic britànic Peter Gabriel El 1995 participà en la banda sonora de la pellícula Dead Man Walking D’entre els seus més de quaranta-cinc discs coneguts, la majoria dedicats a la recreació de músiques religioses i relacionades amb la tradició hindú, destaquen Mustt mustt 1990, Shahbaaz 1991, Devotional Songs 1992, Love Songs 1992…

Dedicat a l’ensenyament, s’especialitzà en la fonètica i la literatura i després inicià una tasca molt prolífica com a novellista, de la qual destaquen títols com The Doctor is Sick 1960, A Clockwork Orange 1962, portada al cinema per S Kubrick el 1972, Nothing Like the Sun 1964, sobre la vida amorosa de Shakespeare Urgent Copy 1969, Napoleon Symphony 1969, Moses 1976 i Beard’s Roman Women 1977 Escriví també Christ the Tiger 1978, Earthy Powers 1980, Enderby's Dark Lady 1984, The Pianoplayers 1981, The Devil’s Mode and Other Stories 1989 i A Dead Man in Deptford 1993 Conreà també…

Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà…

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Treballà en oficis diversos, com ara jornaler als camps de cotó, manobre i infermer en un hospital Els anys seixanta cantà en el conjunt amateur Esquires Combo El 17 de febrer de 1966 enregistrà amb aquest grup la cançó  When a Man Loves a Woman , que es convertí en un dels grans èxits de la música pop de tots els temps Durant la seva carrera aconseguí també altres èxits Warm and Tender Love , It Tears Me Up , Out of Left Field , Sunshine , Cover Me , Take Time to Know Her , My Special Prayer , I'll Be Your Everything , etc Entre d’altres, rebé el premi de la Rhythm & Blues…

Actor uniforme però eficaç, habitualment interpretà el que hom podria anomenar “herois positius” Intervingué a Days of Glory 1944, The Keys of the Kingdom 1944, Duel in the Sun 1947, Gentleman's Agreement 1947, The Great Sinner 1949, The Man in the Gray Flannel Suit i Moby Dick 1956, Designing Woman 1957, The Guns of Navarone 1960, Mirage 1965, Arabesque 1966, I Walk the Line 1970, The Omen 1976, Mac Arthur 1977, The Boys from Brazil 1978, The Sea Wolves 1980, Silent Voice 1988, Old Gringo 1989 i Cape Fear 1991, entre d’altres El 1962 li fou concedit l’Oscar per To Kill a…

Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à Freud et au-…