Resultats de la cerca

De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els seus esforços…

Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts Escriví sobre…

Inicià la carrera literària alternant l’obra narrativa i poètica amb la collaboració periodística La primera estrena teatral, El nido ajeno 1894, constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia , bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell’arte , en Los intereses creados 1909 i en La ciudad…

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid composició i virtuosisme de piano, abans de fer-ho a Viena direcció d’orquestra, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio  de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat També fou convidat a…

Jugà ocupant posicions al centre i a la davantera i, més esporàdicament, com a lateral i interior Debutà a la primera divisió amb l’Sporting de Gijón el 1989, equip amb el qual es classificà per a disputar la Copa de la UEFA Fitxat pel  Real Madrid  1991, hi jugà cinc temporades i aconseguí una Copa del Rei 1993, una Supercopa d’Espanya 1993 i un Campionat de Lliga 1995 La temporada 1996-97 passà al Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual jugà un total de vuit temporades, fins a la seva retirada com a jugador 2004, i guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998 i…

Es llicencià 1960 en dret i es doctorà 1970 a la Universidad Complutense de Madrid Estudià també dret comparat a la Universitat d’Estrasburg Entre el 1963 i el 1975 formà part com a advocat del Tribunal de Orden Público, en el qual destacà per la seva defensa dels drets humans S’aproximà a l’oposició democràtica i milità 1962-64 a Izquierda Democrática Cristiana Junt amb Joaquín Ruiz-Giménez i altres destacats antifranquistes, fou cofundador de la revista Cuadernos para el Diálogo Detingut i empresonat i suspès de l’exercici de l’advocacia 1971, l’any 1972 s’afilià al PSOE i aviat n’…

Llicenciat per la Universitat de Sevilla i inspector de treball 1970, fou diputat socialista al Parlament andalús, i a la Junta d’Andalusia fou conseller de Salut 1990-91 Del 1993 al 2000 fou diputat al Congrés per Còrdova, i durant aquest període fou ministre de Sanitat 1992-93 i de Treball 1993-96 Novament diputat al Parlament andalús, el 2004 fou designat conseller d’Economia de la Junta d’Andalusia i el 2008, vicepresident del govern presidit per Manuel Chaves L’abril del 2009, quan Chaves fou cridat a Madrid per ocupar la vicepresidència tercera del govern espanyol, Griñán el substituí…

Competí amb el Club Ciclista Bétulo fins el 1976 Posteriorment corregué amb l’Esport Ciclista Mataró i aconseguí la victòria al Trofeu Intervelòdroms El 1982 assumí el càrrec de director de l’equip de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, època en la qual fou nomenat responsable del centre de tecnificació de Barcelona i Mataró L’any 1988 organitzà un equip de quatre ciclistes que participaren en el primer Campionat del Món de BTT L’any 1993 s’integrà en el projecte paralímpic de l’ONCE com a tècnic de tàndems Sota la seva direcció l’equip ciclista fou present en tres edicions…

Començà a jugar al Club Ateneu Colon el 1992 Després de passar per la Unió Gracienca d’Escacs, des de la temporada 2010 representa l’equip de la Societat Coral Colón de Sabadell Participà en un Campionat del Món sub-18 Fou campió universitari 1999 i juvenil 1999, 2000 d’Espanya Ostenta el títol de Gran Mestre des del 2007 Entre el 2007 i el 2009 mantingué una puntuació Elo superior als 2550 punts, i arribà als 2593 punts al gener del 2010, cosa que el collocà en la posició 229 del rànquing mundial En el seu palmarès destaquen un Campionat de Catalunya 2009 i tres subcampionats d’Espanya 2005…

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984-92 i dels…