Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
porta

Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del quars foren…
rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
viola d’amor

Viola d’amor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…
membranòfon
Música
En la classificació delsinstruments, categoria que inclou tots aquells en els quals el so es produeix mitjançant la vibració d’una membrana en tensió o d’un diafragma, subjectats des d’una part estructural inerta.
En gairebé totes les cultures, la membrana és feta tradicionalment de pell, però en alguns instruments moderns s’ha substituït per materials sintètics Els diafragmes són generadors de so que aprofiten la tensió de superfícies metàlliques o d’altres materials rígids tambor jamaicà, els quals produeixen la vibració en ser deformats per una acció mecànica, com la percussió sobre la seva superfície En la classificació Hornbostel-Sachs se’ls atribueix el segon decimal 2, a partir del qual es defineixen les principals famílies segons la manera com es fan sonar les membranes i la morfologia dels…
formigó armat
Construcció i obres públiques
Formigó a l’interior del qual hom disposa armadures metàl·liques, destinades a resistir esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé.
xitxarra
Oficis manuals
Instrument per a foradar, molt emprat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques.
Consisteix essencialment en una tija, proveïda d’una broca, solidària amb una roda dentada que rep el moviment, a través d’un cadell, d’una palanca feta anar manualment que gira en un pla perpendicular a la tija Al cap d’aquesta tija oposat a la broca hi ha un pom que permet, ultra mantenir-la en posició, d’exercir amb la mà lliure la pressió necessària
màquina corbadora
Tecnologia
Màquina emprada per a corbar planxes metàl·liques, constituïda per tres o quatre corrons de posició regulable, segons el diàmetre de la corba que hom vol obtenir.
Un d’aquests corrons efectua pressió damunt la planxa els altres fan de suport i de guia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina