Resultats de la cerca

Germà del director d’orquestra Claudio Abbado Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb A Gavazzeni i GF Ghedini Graduat el 1947, a partir del 1951 exercí de professor al Conservatori de Venècia Del 1958 al 1966 fou director del Liceu Musical de Piacenza, i després ho fou del Conservatori de Milà A banda de la seva important carrera concertística com a pianista, amb gires arreu d’Europa, que combinà amb la tasca docent, desenvolupà una important trajectòria compositiva, sovint centrada en el piano

Estudià a Bolonya amb C Vezzani, i debutà el 1926 a Cremona sota el pseudònim de Maria Biachi Un any després ho feu a Parma en el paper de Liù, a Turandot El 1928 cantà per primera vegada a la Scala de Milà interpretant Els mestres cantaires de Nuremberg , moment a partir del qual desenvolupà una reeixida carrera fins a la seva retirada dels escenaris, el 1950 Cantà al Covent Garden de Londres 1937-39 i el 1938 inicià la seva primera gira nord-americana, durant la qual es destacà especialment a San Francisco i Nova York Feu una gran creació del paper titular de Manon Lescaut ,…

Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà El 1933 substituí T Serafin al…

Fill de ferroviaris, s’establí a Florència 1924 Collaborà en la revista antifeixista Solaria , on publicà contes Piccola borghesia , 1931 i la novella Il garofano rosso 1933-48 A Milà publicà la seva millor novella, Conversazione in Sicilia 1941 traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966, a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana 1942 Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana Participà activament en la Resistència, i publicà després…

Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona provinent del Deportivo de la Coruña Jugà al Barça set temporades 1954-61, en la primera de les quals alternà amb la filial Espanya Industrial Jugant d’interior, es convertí en l’ídol de l’afició, juntament amb Kubala Disputà 216 partits i marcà 112 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960 Fou distingit amb la Pilota d’Or com el millor jugador europeu 1960, el primer jugador espanyol en aconseguir aquest guardó Després de perdre la final de la Copa d’Europa 1961, fou traspassat a l’Inter de Milà 1961-70…

Assassinat el seu marit 1476, féu proclamar successor llur fill Joan Galeàs, assumí la regència i confià el govern a Cicco Francesco Simonetta Havia descartat la intervenció dels seus cunyats Sforza, els quals vencé i exilià 1477 L’aixecament i separació de Gènova 1478 desacredità Simonetta Bona decidí de rebre Lluís Sforza 1479, que s’imposà a Milà, féu ajusticiar Simonetta i constrenyé finalment Bona a renunciar a la tutela i a sortir de Milà 1480

Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956 Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità" La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental Ha traduït importants llibres de Th Adorno i A Schönberg

De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de  Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico Tamberlik…

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…