Resultats de la cerca
Es mostren 1401 resultats
Josep Benlliure i Ortiz
Pintura
Pintor, anomenat Peppino, fill de Josep Benlliure i Gil.
Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915
Orazio Benevoli
Música
Compositor italià.
A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg
Manuel Comeres
Música
Compositor.
Sacerdot Fou mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant 1723-62, com a successor d’Isidre Escorihuela Autor de música religiosa per a cor amb instruments Laetatus sum 1733, Credidi 1737, una missa a quatre veus, dos magníficats, el responsori Domine secundum , a quatre veus alternant amb fragments monòdics 1747, salms i villancicos
Adriaan Isembrandt
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Gérard David, la seva obra més important és el Díptic de la Mare de Déu dels Dolors , una part del qual, en grisalla, és a Brusselles, i l’altra, en oli, a Bruges Altres obres seves són La missa de Sant Gregori Museo del Prado, Madrid i el Tríptic de la Nativitat Metropolitan Museum, Nova York
Francesc Secanilla
Música
Músic.
Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Pere Calders
Literatura catalana
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae
,
José Castel
Música
Compositor espanyol.
Destacà en la composició de tonadillas escénicas , sobretot en les etapes inicials i d’apogeu del gènere Compongué també nombroses sarsueles, música de comèdia i sainets Algunes d’aquestes obres tingueren textos de Ramón de la Cruz A l’arxiu arquebisbal de Lima Perú s’han conservat parts d’una missa seva a quatre veus i orquestra datada el 1777
perícope
Bíblia
Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.
La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia
Johannes Edfelt
Lingüística i sociolingüística
Literatura sueca
Poeta, crític i traductor suec.
Experimentà les influències de P Lagerkvist, H Gullberg i B Brecht Radicalment pessimista, la seva poesia és de forma clàssica i continguda Publicà, entre altres, els reculls de poemes Hogmässa ‘Missa major’, 1934, Under Saturnus ‘Sota Saturn’, 1952, Synkrets ‘Horitzó’, 1974 i els assaigs Strövtag ‘Incursions’, 1941 i Arems spegel ‘El mirall dels anys’, 1963 El 1969 ingressà a l’Acadèmia Sueca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina