Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…
,
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…
Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes

Exterior de la Masia d’en Cabanyes, seu del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel Cabanyes
© Consell Comarcal del Garraf
Museologia
Equipament destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf.
Es troba a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf Fou inaugurat l’any 2000, amb el nom de Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX, i mostrava als visitants un context històric centrat en el segle XIX i l’inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el Romanticisme i el Modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians L’any 2011, el centre canvià el seu nom pel de Centre d’…
apologètica
Cristianisme
Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.
Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha reclamat,…
Marià Benlliure i Gil
Marià Benlliure i Gil Bust de Francisco de Goya
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…
Jacint Grau i Delgado
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera…
Pau Monguió i Segura
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras Treballà a Tarragona, on collaborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites 1897 —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador 1904-06 i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi introduí el…
Joan Rubió i Bellver
El Frare Blanc, a Barcelona, de Joan Rubió i Bellver
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de…
Claudi Mas i Jornet

Claudi Mas i Jornet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs sobre temes…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina