Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Replicació del ADN
Genètica
Com que el ADN conté tota la informació necessària per al funcionament orgànic, és a dir, perquè totes les cèllules del cos funcionin correctament, cal que totes les cèllules continguin la mateixa dotació de ADN Així, doncs, el ADN s’ha de reproduir cada vegada que una cèllula es multiplica, per tal que totes les cèllules filles disposin exactament de la mateixa informació genètica, per més que en cada una s’empri solament la necessària per desenvolupar l’activitat específica Aquest mecanisme de reproducció del ADN, anomenat replicació , s’esdevé cada vegada que una cèllula ha de multiplicar-…
aparell de Golgi

1. captura de material per endocitosi, 2. digestió lisosòmica, 3. transport enzimàtic, 4. connexió aparell de Golgi amb el reticle endoplasmàtic, 5. síntesi de proteïnes, 6. transport proteic i secreció per exocitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt d’orgànuls situats en el citoplasma cel·lular, prop del nucli, en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals.
Fou descobert l’any 1898 per Camillo Golgi L’aparell de Golgi es pot presentar de diferents maneres segons la tècnica emprada i el tipus de cèllula els dictiosomes poden restar agrupats al voltant d’una esfera atractiva com l' idiosoma de les cèllules sexuals, dispersos i aïllats en el citoplasma com en els protozous i algunes cèllules sexuals, envoltant el nucli com en les volvocals, etc En el microscopi electrònic els dictiosomes es presenten formats per un caramull de sàculs aplanats, que mai no són envoltats de ribosomes Dels sàculs dels dictiosomes són emesos grànuls de…
Els hidrats de carboni
Els hidrats de carboni , carbohidrats o glúcids són compostos químics orgànics formats per una successió d’àtoms de carboni enllaçats entre ells, alhora que cada un també està unit generalment a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen Els termes hidrats de carboni i carbohidrats fan referència, precisament, al fet que cada un dels àtoms de carboni que els formen està enllaçat a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen, és a dir, la mateixa proporció d’aquests elements que conté cada molècula d’aigua El terme glúcids, que deriva del mot grec antic glýcos o dolçor, fa referència al sabor…
Miguel Fisac Serna
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…
indamina
Química
Cadascun dels colorants blaus o verds que són obtinguts per oxidació d’una molècula d’una p-diamina amb una molècula d’una amina aromàtica.
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
cianhidrina
Química
Cadascun dels composts que contenen en la seva molècula el grup
S'obtenen per addició d’àcid cianhídric al doble enllaç 139sbC=O dels aldehids o les cetones el mecanisme de la reacció s’interpreta com un atac nucleofílic sobre un àtom de carboni polaritzat positivament
disfibrinogenèmia
Medicina
Trombofília secundària a un defecte congènit de la molècula de fibrinogen.
En funció del defecte genètic, l’alteració molecular pot ésser diferent i, també, les complicacions poden ésser episodis tromboembòlics o diàtesi hemorràgica, i per tant cal suposar que el defecte molecular afecta tant la formació com la lisi de fibrina La majoria de disfibrinogenèmies cursen de manera asimptomàtica i el defecte es detecta en estudis rutinaris de l’hemostàsia, generalment motivats per una intervenció quirúrgica
genalcaloide
Química
Alcaloide que conté en la molècula el grup R≡N = O.
Els alcaloides de l’organisme es transformen en genalcaloides per l’acció d’una reductasa
isomeritzar
Química
Reordenar internament (els àtoms d’una molècula) per obtenir un isòmer.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina