Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
justícia
Filosofia
Religió
Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat.
Per al catecisme catòlic és la segona de les virtuts cardinals En la Bíblia és sinònim de misericòrdia, i indica l’obra salvadora de Déu, bé que aquesta idea coexistia amb la d’una reciprocitat entre Déu i el poble en el marc de l’Aliança si el poble és fidel, Déu també ho serà En el pensament paulí, però, preval la primera idea, que es resol en la de justificació
infondre
Suscitar, produir en el cos, en l’ànim (un efecte físic, afectiu, moral).
praxi
Filosofia
Acció humana —sovint entesa en sentit moral—, pràctica, etc, en contraposició a teoria
.
edificar
Bastir, formar sòlidament, una doctrina, una entitat moral, una teoria, una societat, etc.
rompre
Violar, fer mancament (a una obligació, un tracte, una cosa de caràcter moral).
ethos
Caràcter moral, actitud ètica, generals, propis d’un individu, d’un poble, etc.
fal·làcia naturalista
Filosofia
Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.
Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra
Miquel de Giginta i d’Oms
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà
karma
Hinduisme
Principi de la causalitat universal que resulta de l’acció.
Concepte fonamental de la filosofia hindú, el seu significat és molt divers acció, necessitat, destí, causalitat, resultat, etc, i en l’ètica i la doctrina de la transmigració es refereix tant a la qualitat moral del comportament bo o dolent com a les seves conseqüències sobre el futur felicitat o dissort El karma determina les condicions en què l’home ha d’actuar, bé que no els seus actes mateixos
V
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix a les virtuts i als vicis.
Consta d’un cercle dividit en catorze cambres, que representen les set virtuts i els set vicis capitals Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reelaboracions ulteriors de l’Art La figura constituïa un intent original de reduir a la lògica les diverses situacions de la vida moral