Resultats de la cerca

Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia

Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica

Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa

Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables

Neix a les muntanyes frontereres de Corea, flueix en direcció NW fins a Jilin, on hi ha un gran pantà, i després es dirigeix cap al centre de la plana, on rep el Nujiang

L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…

Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop de la Sima…

És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX

Ocupava bàsicament les planures del centre i el NE dels EUA des de l’Atlàntic fins a les muntanyes Rocalloses El nom fou proposat per l’antropòleg Evon Eickstedt Alguns la denominen també raça plànida

Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries