Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’. Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica: hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada. Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables. Al Caucas, per exemple.

La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu. Tradicionalment...