Resultats de la cerca

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Zeta, encara que al final d’aquest any adoptà el nom d’Andreuenc Club de Futbol L’octubre del 1911 diversos jugadors de l’Andreuenc, disconformes amb la directiva, marxaren i crearen un altre club, l’Avenç Sport Club, posteriorment L’Avenç del Sport El 14 de juny de 1925 l’Andreuenc i L’Avenç del Sport es tornaren a fusionar, i també s’afegiren a la fusió l’Esport Ciclista Andreuenc i la Secció Atlètica Vida, i la nova entitat adoptà el nom d’Unió Esportiva Sant Andreu L’any 1937 recuperà temporalment el nom de L’Avenç del Sport El 1945 arribà a la…

Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís

Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà Publica els texts breus Papers de la fundació i les colleccions Debat , Monografies i Federalisme  Ha estat dirigida per l’historiador José Luis Martín, al qual rellevà posteriorment Albert Aixalà L’entitat és vinculada al PSC En 1988-2000 fou presidida per Isidre Molas , al qual succeí Narcís Serra 2000-05, al seu torn rellevat per Molas 2005-12 El 2012 Miquel Iceta n'assumí la presidència

Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or

És, amb GVerga, el principal autor del verisme teatral italià Publicà i estrenà peces en vers, com Una partita a scacchi 1872, i en prosa, com Tristi amori 1887, Come le foglie 1900 i Il più forte 1904 —aquestes tres traduïdes al català per Narcís Oller i publicades per L’Avenç — Fou coautor, amb Luigi Illica, dels llibrets de les òperes de Puccini La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madama Butterfly 1905 Dirigí la revista La Lettura i deixà també narracions com el recull Novelle e paesi valdostani 1896

Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics

Fou fundada els primers anys del segle XX amb la intenció de donar continuïtat a les publicacions esportives a Catalunya Començà editant el setmanari que després es transformà en el diari Mundo Deportivo 1906 i també publicà la revista Stadium 1911 i Vida Moderna , entre d’altres Narcís Masferrer i els germans Jaume i Ricard Grau, que n’eren els propietaris, promogueren aquesta empresa davant el creixent interès del públic per les publicacions esportives en aquella època Des de l’editorial se sufragaren patrocinis esportius com la cursa Jean Bouin i altres activitats de mecenatge…