Resultats de la cerca

Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona…

Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals…

És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l’escultura…

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural , on debutà com a naturalista És autor d’obres de divulgació científica Las leyes de Mendel 1926, Herencia y ambiente 1927, Estado actual de la teoría de la evolución 1928 i La formación de especies por hibridación 1928 Traduí al castellà El origen de las especies , de ChDarwin, i Evolución y mendelismo de…

Militar 1890-94, actor, periodista i obrer, denuncià la misèria del poble Čudeznyj doktor, 'Un metge meravellós’, 1897 i el trist destí del soldat Nočnaja smena, 'El torn de nit’, 1899 Protestà contra l’explotació obrera Molokh , 1896 i contraposà la civilització corrompuda de la ciutat burgesa a la vida pura de la natura Olesja, 1898 A la novella Pojedinok ‘El duel’, 1905 descriu la vida de l’oficialitat tsarista, basada en l’egoisme i la desigualtat social A Granatovyj braslet ‘El braçalet de granats’ enfronta la noblesa de sentiments amb la baixesa hipòcrita Sulamit’ ‘Sulamita’, 1908…

Hom el creu deixeble de Blas del Prado Actiu a Toledo fins l’any 1603 Ingressà a la cartoixa, no se sap si a la d’El Paular o a la de Granada, però és cert que treballà en ambdues Hom creu que des de l’any 1620 residí a Granada, on pintà una sèrie de quadres de la Història de Sant Bru i una altra sèrie de religiosos Hom pot parlar de dos moments el primer com a pintor de natures mortes, on el seu art assolí el més alt grau inserint-se al corrent naturalista, i el segon de temàtica religiosa, on l’ofici predominà per damunt de la inspiració creativa Hom destaca la…

Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre ‘Introducció…

Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent  de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic…

Format al taller de LGhiberti, conreà l’estil gòtic internacional Mare de Déu amb l’Infant, 1423 Kunsthalle, Bremen i fou alhora un dels renovadors de la pintura florentina quant a la representació naturalista de l’espai i la llum Mare de Déu amb l’Infant i Santa Anna , 1424 Galleria degli Uffizi, Florència Començà els frescs de la capella Brancacci església del Carmine, Florència, la continuació dels quals deixà a la responsabilitat de Masaccio, a causa d’un viatge a Hongria 1425 Vers el 1430 anà a Roma, on decorà la capella de Santa Caterina a la basílica de San Clemente,…