Resultats de la cerca
Es mostren 1348 resultats
Túsculum
Ciutat
Ciutat antiga del Laci, situada als Colli Albani, uns 4 km a l’E de l’actual Frascati.
Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre
hidalguía
Història
Condició d’hidalgo
.
Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta…
duel
Història
Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.
Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins” Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818 Durant el s XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel però la lenitat en el càstig n'…
Roman Dmowski
Història
Política
Polític polonès.
Fundà, en la clandestinitat, la Lliga Nacional Empresonat pels russos, aconseguí d’escapolir-se a Galítzia Creà 1897, a l’exili, el partit nacional-demòcrata, conservador i catòlic, amb el suport de la noblesa i la burgesia de negocis Diputat a les dumes russes, durant la Primera Guerra Mundial féu costat als aliats Fou diputat 1919-21, ministre d’afers estrangers 1923-26 i dirigent de la Lliga Cristiana d’Unió Nacional Després del cop d’estat de Piłsudski dirigí una oposició moderada És autor d’escrits sobre el problema nacional polonès Alemanya, Rússia i la qüestió polonesa ,…
Sant Calze
El Sant Calze
© Fototeca.cat
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València.
Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Economia
Institució creditícia fundada el 1844, a partir d’un projecte presentat el 1839 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, al qual s’afegí l’ajuntament de Barcelona.
Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de…
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop…
tractat de Salamanca
Història
Acord signat a Salamanca el 1505 en virtut del qual Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I de Castella i Joana I de Castella es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó.
Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca
Ordoni IV de Lleó
Història
Rei de Lleó (958-960).
Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del…
familiar de la inquisició
Història
Servidor laic del Sant Ofici.
Adquirí importància a partir de la implantació 1483 de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia Podia portar armes per a protegir els inquisidors El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568 Al segle XVI tots els membres dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina