Resultats de la cerca

Fill de Francesc Caçador, fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe d’Alguer, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà Fou president de la Generalitat de Catalunya 1590-93

Estudià amb ACaldara Fou compositor de la cort dels Habsburg i mestre de capella de la catedral de Sant Esteve 1738, on fou mestre de JFHaydn Ennoblit per l’emperador Carles VI, fou administrador de la capella de música imperial 1751, on s’oposà a Gluck, el qual considerava massa innovador Deixà òperes, oratoris, música religiosa i simfònica

Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat

Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764

En esclatar la revolta del 1848 fou delegat de Lodi dins el govern provisional de la Llombardia, des d’on s’oposà a la unió amb el Piemont Escriví Storia d’Italia dal 1815 al 1867 , de tendència republicana, i Storia della Chiesa per un vecchio cattolico italiano 1878, severa crítica de l’Església del s XVI

Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos

Parlamentari liberal, fou ministre quatre vegades Fou partidari de l’emancipació dels EUA, de la igualtat de drets civils a Irlanda i de les reformes constitucionals a Anglaterra S'oposà al despotisme del rei Jordi III, defensà la Revolució Francesa i atacà l’imperialisme de Napoleó Hom li deu l’abolició de l’esclavitud per part del parlament britànic

Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982

Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa