Resultats de la cerca
Es mostren 6060 resultats
esfera
Matemàtiques
En un espai mètric de distància d, conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix p és igual a un nombre real positiu r.
El centre de l’esfera és p i el radi r , i es denota per S p r A ℝ n l’esfera de centre 0 i radi 1 es denota per S n –1 i rep el nom d’ esfera unitat
coeficients calorimètrics
Física
Coeficients que expressen la quantitat de calor rebuda per la unitat de massa d’un cos en funció de les variacions de pressió P, volum V i temperatura T, quan una d’elles roman constant.
Són la calor específica a pressió constant C p , la calor específica a volum constant C v , la calor d’augment de pressió isoterma h , la calor de dilatació isoterma l i els coeficients, sense nom propi, λ i μ La calor rebuda per un sistema que experimenta unes variacions infinitesimals δ P , δ V i δ T és δ Q = C v δ T + l δ V , δ Q = C v δ T + h δ P i δ Q = λδ P +μδ V L’equació d’estat, fP,V,T=0, permet d’expressar tots els coeficients calorimètrics en termes de només C v i C p
signatura d’una permutació
Matemàtiques
Donada una permutació p dels n elements de l’interval [1,n], nombre ε(p) igual a (-1) I ( p ) on I(p) és el nombre d’inversions de p
.
Per exemple, la signatura de la permutació 3214 de l’interval 1,2,3,4 és -1 3 = -1, ja que aquesta permutació només presenta tres inversions 3,2, 3,1 i 2,1
pinya de Sant Joan

Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
inducció
Matemàtiques
Mètode per a demostrar la validesa d’una successió numerable de proposicions P₁, P₂, ..., Pn, ... que consisteix a demostrar la proporsició P₁ i que la validesa de Pn implica la validesa de Pn₊₁.
És anomenat també mètode d' inducció complexa o mètode de recurrència
llei de Biot i Savart

Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
equació diferencial de Cauchy
Matemàtiques
Equació diferencial lineal amb coeficients variables de forma:
on p0, p1...pn són constants.
Pot ésser transformada en una equació diferencial lineal amb coeficients constants mitjançat el canvi x=e z Aquesta equació és molt emprada en l’estudi de circuits elèctrics i problemes d’estabilitat
punt de retrocés

Punt de retrocés de primera (a) i de segona (b) espècie
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba plana C
, punt P
d’aquesta corba en el qual existeix una tangent T
de tal manera que existeix un entorn U
de P
i una recta R
, diferent de T
, tals que els punts de C ∩U
pertanyen al mateix semiplà respecte a R
.
És un punt de retrocés de primera espècie si existeix un entorn U´ de P tal que els punts de C ∩U´ són repartits entre els dos costats de T , i és un punt de retrocés de segona espècie si són al mateix costat respecte a T Un punt de retrocés és anomenat també cúspide o punt cuspidal
fórmula de Van’t Hoff
Química
Expressió matemàtica de la pressió osmòtica ΔP d’una dissolució de n mols d’una substància en un volum V, que presenta un comportament ideal.
És aplicable a dissolucions diluïdes És expressada per Δ P = nRT/V , essent R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina