Resultats de la cerca
Es mostren 6066 resultats
element crisipià
Lògica
Matemàtiques
En una lògica de proposicions, tota proposició P que satisfà simultàniament el principi del tercer exclòs (P ⌉ P≡1) i el principi de (no)-contradicció (P ⌉ P≡0).
Quan tots els elements d’una lògica de proposicions són crisipians, hom diu que la lògica és crisipiana Tota lògica bivalent principi de bivalència és necessàriament crisipiana, però no a l’inrevés La qualitat d’ésser crisipiana una lògica és de caire sintàctic Des d’un punt de vista semàntic hom pot dir que una lògica és crisipiana quan satisfà el principi de bivalència
llei de Biot i Savart
Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
punt de retrocés
Punt de retrocés de primera (a) i de segona (b) espècie
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba plana C
, punt P
d’aquesta corba en el qual existeix una tangent T
de tal manera que existeix un entorn U
de P
i una recta R
, diferent de T
, tals que els punts de C ∩U
pertanyen al mateix semiplà respecte a R
.
És un punt de retrocés de primera espècie si existeix un entorn U´ de P tal que els punts de C ∩U´ són repartits entre els dos costats de T , i és un punt de retrocés de segona espècie si són al mateix costat respecte a T Un punt de retrocés és anomenat també cúspide o punt cuspidal
teorema de Fermat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si p és un nombre primer i a un nombre primer amb p, aleshores es satisfà que ap-1—1 és divisible per p, o sigui, ap-1≡(mod p).
La primera demostració d’aquest teorema fou feta per Euler el 1736
signatura d’una permutació
Matemàtiques
Donada una permutació p dels n elements de l’interval [1,n], nombre ε(p) igual a (-1) I ( p ) on I(p) és el nombre d’inversions de p
.
Per exemple, la signatura de la permutació 3214 de l’interval 1,2,3,4 és -1 3 = -1, ja que aquesta permutació només presenta tres inversions 3,2, 3,1 i 2,1
inducció
Matemàtiques
Mètode per a demostrar la validesa d’una successió numerable de proposicions P₁, P₂, ..., Pn, ... que consisteix a demostrar la proporsició P₁ i que la validesa de Pn implica la validesa de Pn₊₁.
És anomenat també mètode d' inducció complexa o mètode de recurrència
pinya de Sant Joan
Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
fórmula de Van’t Hoff
Química
Expressió matemàtica de la pressió osmòtica ΔP d’una dissolució de n mols d’una substància en un volum V, que presenta un comportament ideal.
És aplicable a dissolucions diluïdes És expressada per Δ P = nRT/V , essent R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta
equació diferencial de Cauchy
Matemàtiques
Equació diferencial lineal amb coeficients variables de forma:
on p0, p1...pn són constants.
Pot ésser transformada en una equació diferencial lineal amb coeficients constants mitjançat el canvi x=e z Aquesta equació és molt emprada en l’estudi de circuits elèctrics i problemes d’estabilitat
b
Fonètica i fonologia
Grafia representativa en català del fonema consonàntic |b| —que, al seu torn, també és representat per la grafia v, a la major part del territori del català central i a la zona de valencià apitxat— i de l’arxifonema |P|.
Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva sonora cabdell…