Resultats de la cerca

Neix a les Drakensberg, i desguassa a l’Orange aigua avall, prop de Douglas Manté de primer una direcció E-W, que canvia després per la NE-SW, i forma, en aquesta corba, frontera entre l’estat de Nord-Oest i l’Estat Lliure Passa per Stenderton i Vereenging, i hi ha un pantà prop d’aquesta ciutat

El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…

Situada a la riba dreta de l’Indus, és centre de comunicacions fluvial i ferroviari, mercantil i industrial ciment, teixits, metallúrgia, productes alimentaris Al S de la ciutat hi ha el pantà de Sukkur , amb una presa de 1 600 m d’amplada, que permet el regatge de 2,8 milions d’hectàrees de conreu de blat, arròs, mill i cotó

Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964…

Situada a la plana de Lusàcia, a la vora esquerra del riu Spree i al sud-est del pantà de Spree Wald, vora la frontera amb Polònia És un nucli industrial metallúrgia, cristalleria, indústria tèxtil, de la fusta, de tapissos i alimentària i nus de comunicacions ferrocarril i aeroport Centre d’investigació espacial Hi destaquen dues esglésies gòtiques i un castell barroc que acull un museu regional

Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot

Neix a la serra de la Demanda, flueix fins a Burgos en direcció N-W, i després canvia i pren la direcció S-W Rep l’Urbel per la dreta i el Cogollos i l’Arlanza per l’esquerra A la vall alta del riu es troba el pantà d’Arlanzón 20 000 000 m 3 , que mou la hidrocentral de Villasur de Herreros

Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs

És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès

Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i havien fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea…