Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Ferenc Oliver Brachfeld
Filosofia
Humanista hongarès.
Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de…
efecte de Hawthorne
Psicologia
Modificació del comportament que s’observa en els treballadors que fan de subjectes experimentals en una investigació psicològica sobre la productivitat industrial.
Aquesta modificació del comportament, que generalment es reflecteix en un augment de la productivitat, no és deguda a l’acció de l’experiment sinó que és conseqüència de l’atenció especial que reben en efectuar-se l’experiment S'interpreta com una demostració de la importància dels factors socials, sovint més influent que les condicions físiques de treball A partir d’aquí es desenvolupà tota la línia d’investigació sobre relacions humanes a l’empresa, actualment un dels temes dominants en aquest àmbit d’aplicació de la psicologia Fou detectat per primera vegada cap al 1920 en la…
Dídac Parellada i Feliu
Psiquiatria
Medicina
Metge psiquiatre.
President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat Catalana d’…
Werner Schroeter
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’…
Natalia Ginzburg
Literatura italiana
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora italiana Natalia Levi.
Estigué casada amb l’escriptor Leone Ginzburg, com ella d’origen jueu i actiu antifeixista, assassinat el 1944 Després de la guerra treballà en tasques editorials i participà en moviments polítics d’esquerra La seva narrativa reprodueix amb distanciament la realitat quotidiana i gira al voltant de la psicologia dels personatges Sovint, l’afany d’objectivitat dóna als seus relats el to de crònica o de documental Publicà volums de narracions La strada che va in città , 1942 Sagittario , 1957 Le voci della sera , 1961, novelles Tutti i nostri ieri 1952 Lessico famigliare , 1963 La famiglia…
Joan Leita i Graell
Literatura catalana
Traductor.
Estudià filosofia i teologia a la Universitat d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús i en fou expulsat en publicar L’antievangeli 1971 Des dels anys vuitanta traduí, sobretot del grec clàssic i de l’alemany, nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil Cal esmentar El banquet Fedre de Plató, i Psicologia i Retòrica Poètica d’Aristòtil, Fonamentació de la metafísica dels costums de Kant, Fenomenologia de l’esperit de Hegel i La interpretació dels somnis de Freud És autor també dels assaigs El fonament irreligiós de l'església 1969, El sentit…
Santiago Montserrat i Esteve
Psiquiatria
Psiquiatre.
Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena Després de la guerra civil de 1936-39 organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual collaborà Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdavanter a Catalunya Creà una veritable escola de psicologia i psiquiatria Fidel a l’esperit —clínic— de l’escola de Barcelona, fomentà la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i divulgà també a nivell docent les “psicoteràpies…
Albert Mas-Griera
Literatura catalana
Narrador i guionista.
Estudià filologia i psicologia Professor a l’ensenyament secundari i traductor, ha collaborat a la premsa En narrativa, és autor de les novelles Escrit als estels 1987 i La ciutat dels àngels 1999, premi El Lector de l’Odissea, de la narració La trapezista cega i el llançador de nans 1993 i del recull de contes La cua del mestre 2007 Com a guionista, ha adaptat al cinema la seva novella Escrit als estels 1992, dirigida per Ricard Reguant, i és coautor del guió de Monturiol, el senyor del mar 1992, dirigida per Francesc Bellmunt També ha participat en les sèries televisives I ara…
,
Marta Cid i Pañella
Política
Política.
Llicenciada en psicologia, diplomada en magisteri i logopeda, inicià l’activitat professional en l’ensenyament general bàsic a Amposta Membre d’ERC des del 1978, el 1993 es presentà a les eleccions municipals de la capital del Montsià i fou escollida regidora L’any 2000 formà part de la candidatura Entesa Catalana de Progrés al Senat, i obtingué l’acta per Tarragona Tres anys després centrà la seva activitat política a Catalunya i fou elegida diputada al Parlament Fundadora de la Coordinadora contra el transvasament de l’Ebre, al febrer del 2004 fou nomenada consellera d’educació…
Editorial Laia
Editorial
Empresa editorial de Barcelona.
Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d' Editorial Estela , tancada per la dictadura franquista Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la collecció “Textos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina