Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Risto Savin
Música
Compositor eslovè.
De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa Sveta', 1923 i…
Otra Vasil’evic Taktakišvili
Música
Compositor georgià.
Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la trilogia Tri…
Tourte
Música
Família d’arqueters francesos activa a París entre el 1740 i el 1835.
Les seves obres revelen un esperit de renovació d’aquest important accessori Per tal d’aconseguir més força i equilibri, assajaren les fustes més diverses a fi de donar a l’arc una corba de forma convexa, i no còncava com es feia a l’època Idearen la noueta ajustada per mitjà d’uns cargols i un botó exterior d’ivori per a facilitar-ne el desplaçament en tensar i destensar la metxa de pèl, que fins llavors es tensava per mitjà d’una cremallera esculpida a la mateixa vara o amb la mà que agafava l’arc Els Tourte són considerats amb tota justícia els inventors de l’arc modern Els membres d’…
Mey Hofmann
Gastronomia
Nom amb el qual és coneguda la cuinera Maria Remei Hofmann i Roldós.
Filla d’alemany i catalana, estudià hostaleria a Alemanya, interiorisme i gemmologia L’any 1983, al barri de la Ribera de Barcelona, obrí una escola d’hostaleria, que esdevingué pionera en la renovació i la difusió de la gastronomia catalana i que entre els seus mestres tingué primeres figures de la gastronomia, com Juan María Arzak o Alain Ducasse Posteriorment obrí, també a Barcelona, el Restaurant Hofmann 1992 orientat a facilitar les pràctiques als alumnes de l’escola, la Pastisseria Hofmann 2008, l’Espai de degustació Hofmann 2012, el Racó Hofmann, dins del mateix restaurant 2014, la…
Bartomeu Sirvent
Història
Alt funcionari reial.
Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’estil…
Il Sansovino
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Jacopo Tatti, arquitecte i escultor italià.
Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…
Ángel María Amor Ruibal
Filosofia
Pensador gallec.
Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’alliberés del…
Hermenegildo Giner de los Ríos

Hermenegildo Giner de los Ríos
© Fototeca.cat
Art
Educació
Professor i polític andalús.
Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis escolars i per les…
Víctor García
Teatre
Director teatral argentí.
Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de Asiria 1971 de…
Francesc Ibáñez i Talavera
Francesc Ibáñez i Talavera
© AVUI/R. RAMOS
Disseny i arts gràfiques
Autor de còmics.
Format en la tradició local pròpia de la plantilla de l’Editorial Bruguera —Peñarroya, Escobar, Jorge, Vázquez—, emprengué des del començament una renovació absoluta, i assolí un estil propi que ha tingut en La família Trapisonda , 13, rue del Percebe i, sobretot, Mortadelo y Filemón els principals exponents, el darrer dels quals ha assolit difusió internacional i ha estat dut al cinema El dinamisme narratiu, l’ús de l’absurd i la fantasia en la caracterització de personatges i situacions, i una comicitat primària defineixen la seva producció L’any 1994 rebé el Gran Premi del Saló del Còmic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina