Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
L’astènia durant l’embaràs
Patologia humana
Un altre trastorn freqüent durant l’embaràs és l’ astènia , caracteritzada per una sensació de cansament i pèrdua de forces Es presenta sobretot al començament de l’embaràs i té diverses causes D’una banda, hi contribueix la disminució en la concentració de glòbuls vermells que presenten totes les dones embarassades, ja que això redueix l’aportació d’oxigen als teixits, la qual cosa és especialment evident en realitzar un esforç També produeix astènia el descens de la pressió arterial que es produeix a conseqüència de la dilatació dels vasos sanguinis, ja que això redueix la força amb què la…
Les primeres relacions del nadó
En eixir a l’exterior, en el moment del part, el nadó perd el contacte íntim que havia mantingut amb la mare al llarg d’uns nou mesos A partir d’aquell moment deixa de sentir els batecs del cor matern i ja no l’envolta l’ambient càlid i aïllat on havia viscut Per a evitar que el pas de l’ambient uterí a l’ambient exterior sigui massa brusc, es pot collocar el nadó sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, fins i tot abans de tallar-li el cordó umbilical Aquest primer contacte és molt gratificant, tant per al nadó, que pot continuar sentint la calor del cos de la dona i els batecs…
El que cal saber de la hipertensió arterial pulmonar
Patologia humana
La hipertensió arterial pulmonar és un trastorn que es caracteritza per l’augment de la pressió de les artèries pulmonars, és a dir, les artèries que menen la sang des del ventrícle dret fins als pulmons En la majoria dels casos, el trastorn es planteja a conseqüència d’alguna malaltia cardíaca —valvulopaties, miocardiopaties, pericarditis o cardiopaties congènites—o d’alguna malaltia pulmonar com ara asma i bronquitis crònica, emfísema o embòlia pulmonar En d’altres casos, les causes són desconegudes Els símptomes més habituals són respiració dificultosa i sensació de manca d’aire, mareig,…
Pressió arterial
Fisiologia humana
La pressió arterial és la força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l’interior de l’arbre arterial i vèncer la dificultat —la resistència vascular perifèrica — que ofereix al seu pas la reducció progressiva del diàmetre, és a dir, la reducció progressiva de la llum que s’esdevé entre l’aorta i els capillars La pressió arterial s’origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l’interior de les grans artèries De fet, però, com que les parets d’aquestes artèries són elàstiques, en primer…
El que cal saber del dolor lumbar i la ciàtica
Patologia humana
El dolor lumbar o lumbàlgia és el que es presenta a la zona baixa de l’esquena, que de vegades s’estén cap a les natges i la pelvis S’anomena lumbàlgia crònica quan el dolor afecta la zona lumbar i persisteix durant més de sis mesos El lumbago és constituït per les crisis agudes de dolor lumbar, desencadenades en general per un esforç o un moviment sobtat de la columna vertebral, i que remet al cap d’algunes setmanes La ciàtica és la crisi aguda de dolor en el trajecte del nervi ciàtic, és a dir, la natja, la cuixa, la cama i el peu Habitualment, la ciàtica afecta un únic membre i acompanya…
articulació
Fonètica i fonologia
Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió
completes
Música
En el ritu llatí, última de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària de l’acabament del dia, abans del repòs nocturn.
D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En les grans…
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La nata gelada…
moviment coreic
Patologia humana
Moviment involuntari, ràpid, que es produeix sense causa aparent, en el repòs i en l’acció, il·lògic i desordenat, observat en les distintes varietats de corea.
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina