- La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar en la darrera meitat de la gestació, des del cinquè mes d’embaràs fins una setmana després del part
- En la primera fase, anomenada preeclàmpsia, aquesta alteració es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o retenció de líquids, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina, signes que se solen detectar en les visites de control.
- Si la preeclàmpsia no és diagnosticada i tractada adequadament, en 1 de cada 200 casos pot originar una eclàmpsia, fase més greu de la complicació, en què també es presenten convulsions i pèrdua de coneixement, i que pot ésser mortal per a la mare o el fetus.
- Per tal d’evitar els riscs de la preeclàmpsia és convenient que la dona embarassada faci regularment els controls mèdics necessaris per tal de poder detectar de seguida un augment eventual de la pressió arterial o l’eliminació de proteïnes per l’orina, i consulti el seu metge si observa que se li inflen les cames, les mans o la cara.
- En la majoria dels casos, els símptomes de la preeclàmpsia cedeixen si la dona gestant es manté en repòs i segueix una dieta adequada amb poca sal i amb l’administració de medicaments sedants o hipotensors si el metge ho considera convenient.
- La gestant ha de consultar el seu metge de seguida que sigui possible si presenta mal de cap intens, alteracions visuals —com ara visió de taques o pèrdues de visió—, o dolor abdominal, ja que aquests símptomes poden ésser deguts a una preeclàmpsia avançada.
- Si una dona gestant presenta convulsions ha de rebre assistència mèdica immediata. Mentrestant, cal evitar que es mossegui la llengua col·locant-li un objecte tou entre les dents; una manera d’evitar que es lesioni és subjectar-li el cap i apartar els mobles propers. De seguida que la crisi cedeixi —normalment dura uns minuts—, cal traslladar-la immediatament en un centre d’urgències adequat on, probablement, s’indicarà la necessitat de realitzar una cesària.