Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Formada cinematogràficament al Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, debutà en el llargmetratge amb el documental El cielo gira 2004, una pellícula sobre l’ocàs del món rural rodada al seu poble natal, Aldealseñor, guanyadora de diversos premis Posteriorment dirigí Mercado de futuros 2011, un documental sobre la despersonalització dels espais urbans i el mercat immobiliari que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica global

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a la parròquia de Santa Maria, al lloc d’Orriols No degué passar de capella rural El lloc d’Orriols i l’església apareixen esmentats el 1093 com a Sant Pere de Juríols a la parròquia de Santa Maria d’Oló el 1175 torna a ser citada Fora possible que l’actual edifici, sota l’arrebossat, conservés una gran part de la construcció romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí No sabem res de la seva categoria religiosa, si bé no deuria passar de capella rural L’església apareix citada el 1285 i el 1298 com a Sant Martí de Castellgalí, però ignorem totalment la seva ubicació Per la manera com és citada no creiem que es tracti de cap altar de l’església parroquial, per bé que no ho descartem del tot

El Reform Act del 1832, amb el govern Grey, comportà una revisió i modernització d’un sistema que ja tenia tres segles el del 1867, amb Disraeli, concedí el dret de vot a la petita burgesia i als obrers especialitzats, alhora que rebaixà el cens exigit a la població rural el de 1884-85, amb Gladstone, concedí el vot als obrers industrials i als agricultors i afermà el principi revolucionari de la proporció numèrica

D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès

Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema