Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
Declaració de la independència de Catalunya, aprovació de l’article 155 i convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament de Catalunya
Per 70 vots a favor JxSí i CUP, 10 en contra Catalunya Sí que es Pot, 2 en blanc i l’absència dels diputats del bloc unionista PP, PSC i Cs el Parlament de Catalunya insta el Govern a aplicar els efectes de la declaració d’independència i obrir un procés constituent De manera consensuada, el vot és secret, malgrat les protestes de la majoria de diputats de CSQP, i posteriorment els diputats signen la declaració Com estava previst, al ple no intervé el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el dia abans trasllada la potestat de la declaració al Parlament Poques hores després, el…
Amaiur
Política
Coalició electoral de l’esquerra independentista basca.
La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA…
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de…
Albert Arnold Jr. Gore

Albert Arnold Jr. Gore
© Deutsche Umwelthilfe
Política
Polític nord-americà, més conegut com a Al Gore.
Passà la infància a Carthage Tennessee i es graduà en estudis governamentals a la Universitat de Harvard 1969 Ingressà a l’exèrcit i serví com a militar al Vietnam Membre del Senat 1984-93 i vicepresident dels EUA 1993-2001 durant el mandat de Bill Clinton, perdé les eleccions presidencials contra George W Bush, el 2000 Compromés ecològica i políticament, ha publicat Earth in the Balance Ecology and Human Spirit 1992, on exposa la necessitat d’una revolució ecològica de cara al segle XXI Ha impartit conferències arreu del món sobre la qüestió del canvi climàtic i ha realitzat el…
Nicolae Iorga
Historiografia
Literatura
Política
Historiador, polític i escriptor romanès.
Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions…
Lluís XVIII de França
Història
Rei de França (1814-24).
Fill del delfí Lluís de França, portà, abans d’ésser rei, el títol de comte de Provença A l’Assemblea de Notables 1787 es creà ja una reputació política El 1791 fugí de París i es titulà lloctinent general del regne, i, mort el seu germà Lluís XVI, regent En morir el seu nebot Lluís XVII es proclamà rei i creà un govern a l’exili El 1814 fou cridat pel senat i fou proclamat rei Representant de la tradició monàrquica i legitimista i desitjós de formes personals de govern, tingué en compte, tanmateix, l’experiència de la Revolució i acceptà la Carta del 1814, que introduïa un…
Claus Peymann
Teatre
Director escènic alemany.
El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals…
llibres Sibil·lins
Mitologia
Reculls d’oracles, dels temps de Tarquini el Superb, que els havia adquirits, segons el rumor, de la sibil·la de Cumes.
Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar…
Esteve González i Pons
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret i doctorat en dret constitucional per la Universitat de València Militant del Partit Popular, ha ocupat diversos càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana i a les Corts espanyoles i valencianes Fou escollit senador per València a les eleccions del 1993, el 1996 i el 2000, i fou portaveu del PP al Senat 1999-2003, quan fou nomenat conseller de Cultura, Educació i Esport pel president de la Generalitat Valenciana F Camps En 2004 passà a ser conseller de Relacions Institucionals i Comunicació i portaveu del Consell En 2006 fou nomenat conseller de Territori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina