Resultats de la cerca
Es mostren 1817 resultats
Castell de Perpella (Estopanyà)
Art romànic
L’antic poblat de Perpella era emplaçat al capdamunt de la serra homònima, molt espadada, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, a llevant del terme El castello de la Perpella és documentat l’any 1094, quan era en poder de Galceran Erimany i formava part del terme del castell de Soriana A mitjan segle XVI l’indret de Perpella consta encara com a lloc de senyoria laica, integrat dins el comtat de Ribagorça El lloc és de molt difícil accés hi ha les restes del poble, de l’església i del castell
Força de Sant Marçal
Art romànic
L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs
Alfons Frederic d’Aragó
Història
Primer comte de Salona.
Fill bastard de Frederic II de Sicília Criat a la cort de Jaume II, a Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes 1317-1330 Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona morta el 1326, obtingué per dot la senyoria d’una part de Negrepont i d’Egina 1317-38 Tractà una treva entre Venècia i els catalans 1319 Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant Fou investit comte de Malta i Gozzo 1330
Gentile Bellini
Pintura
Pintor italià, fill de Iacopo Bellini i germà de Giovanni Bellini, amb el qual col·laborà en diverses ocasions.
Fou influït pel seu cunyat Mantegna El 1479 la Senyoria de Venècia l’envià a la cort del soldà Mehmet II, a Constantinoble, viatge que influí particularment sobre la seva sensibilitat pel pintoresquisme oriental La predicació de sant Marc a Alexandria, Galleria Brera, Milà La seva pintura, d’un gran valor documental, reflecteix un interès viu per la vida de la seva ciutat, que descriví com un espectacle Miracle de la Santa Creu, 1500 Galleria dell’Accademia, Venècia Fou, a més, autor de retrats excellents Mehmet II , 1480, National Gallery de Londres Lorenzo Giustiniani , 1465…
Auersperg
Família feudal de Carniola, originària del castell del mateix nom, que apareix per primera vegada amb Errandus d’Owersperch el 1220.
Els seus membres foren grans xambelans 1407 i mariscals hereditaris de Carniola 1643, barons 1550 i després comtes 1630 del Sacre Imperi El 1641 compraren la senyoria de Gottschee Prínceps del Sacre Imperi pels caps i hereus de la família des del 1653, el 1654 entraren al Collegi dels Prínceps Foren ducs de Münsterberg i de Frankenstein Silèsia el 1654, territori venut el 1791 a Prússia Grans mariscals hereditaris del Tirol el 1780 El 1791 el títol del príncep fou estès a tota la família i reberen el ducat de Gottschee Membres de la cambra austríaca dels senyors des del 1861
Castell dels Horts (Serdinyà)
Art romànic
Aquest castell, totalment arruïnat, era al lloc dit Roc del Castell a 832 m d’altitud, 1 km al sud del poble, actualment despoblat, dels Horts vila Orto , 950, sobre el camí de Marinyans Sols es pot arribar al seu setial per un sender a partir de Marinyans La senyoria del terme dels Horts pertanyia al segle XIV al vescomte d’Évol Des del segle XIV el castell dels Horts fou reemplaçat per una força més pròxima al camí del Conflent, que era situada al lloc dit Roquensó etimològicament el topònim deriva de l’originari Roc d’en So , vescomte d’Évol
Voghera
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV
Sandoval
Llinatge de rics-homes castellans que adoptaren aquest nom per la possessió de la senyoria de Sandoval, prop de Burgos.
Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-…
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…
el Morell
el Morell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta.
Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina