Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
grèvol
.jpg)
Grèvol
© Aran Park
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 35 cm, que té les parts superiors de color gris terrós, tacades a franges, i blanquinoses les inferiors.
Habita als boscs muntanyencs de l’Europa central i septentrional i de l’Àsia occidental
illes Frisones Occidentals
Arxipèlag
Sector occidental de les illes Frisones, que pertany a la província de Frísia (Països Baixos).
Ocupa les tretze illes compreses entre la de Texel, la més septentrional, i la de Rottumeroog
Verbania
Ciutat
Capital de la província de Verbano-Cusio-Ossola, al Piemont, Itàlia.
Situada a la riba septentrional del llac Major, és un centre d’estiueig i turístic destacat
coll Pregon
Collada
Depressió del massís del Montseny, al SE del Matagalls, termenal dels municipis de Viladrau (Osona) i de Montseny (Vallès Oriental).
Al seu vessant septentrional hi neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera
Novošakhtinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Fundada el 1939, és un centre molt important d’extracció de carbó de la conca del Doneck Septentrional
Vélez de la Gomera
Illa
Illa de la costa mediterrània del Marroc, prop de la desembocadura del riu La Vega.
És una de les places de sobirania que l’Estat espanyol té a la costa septentrional del Marroc
la Vall de Sant Marc
La caseria de la Vall de Sant Marc
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi del Montmell (Baix Penedès), al N del terme, al límit amb el d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
L’església de Sant Marc 709 m alt és aturonada en un contrafort septentrional del massís del Montmell
èider
èider
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes i plomatge hidròfug.
Habiten a l’Europa septentrional, i a la tardor emigren cap al sud són accidentals als Països Catalans
riu de Xest
Riu
Curs d’aigua intermitent de la Foia de Bunyol i de l’Horta, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de La Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande (que procedeix de les serres que separen la Foia dels Serrans), travessa el pla de Quart (termes de Riba-roja de Túria, Quart de Poblet i Aldaia) i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta (procedent dels vessants meridionals de la serra de la Parentxisa).
Passa després per Pincaya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera