Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Bronislaw Huberman
Música
Violinista polonès.
Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948 esdevingué l’…
capriccio
Música
Composició instrumental o vocal de forma lliure caracteritzada, de vegades, per l’allunyament de les normes estilístiques pròpies d’una època, un gènere, etc.
Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…
soldadura
Música
Enllaç melòdic entre dues unitats formals juxtaposades (juxtaposició).
a Dues frases juxtaposades b Les dues frases connectades per una soldadura - HC Koch Verusch einer Anleitung zur Composition © Fototecacat/ Jesús Alises La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament vegeu exemple a La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci vegeu exemple b o l’estancament procurant així una continuïtat musical Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona unitat formal vegeu exemple b…
Karl Elmendorff
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus Després de la Segona Guerra…
Daniel Ernest Joseph Carel Wayenberg
Música
Pianista i compositor holandès.
Inicià els estudis de piano a cinc anys, primer a la Haia amb Arie Verhaan i, des del 1947, els continuà a París amb Marguerite Long L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano i el Grand Prix de la Ville de Paris i inicià la seva carrera professional L’any 1951, després de recuperar-se d’un greu accident d’aviació, estrenà al Festival de Besançon el Concert per a piano d’A Stallaert amb direcció de RJ Kubelík L’any 1953 tocà al Carnegie Hall en un concert dirigit per D Mitropoulos Feu gires arreu del món i composà diverses obres, entre les quals Concert per…
Jean Martin
Música
Pianista i pedagog francès.
Inicià els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat natal, on a dotze anys aconseguí el primer premi de piano Més tard estudià a París amb Yves Nat i Pierre Pasquier L’any 1948 fou distingit amb el premi de piano del Conservatori de París Posteriorment inicià una carrera en la qual, juntament amb el concertisme, la pedagogia ocupà un paper molt destacat Entre el 1953 i el 1960 fou professor del Conservatori de Grenoble, i del 1974 al 1980, del de Bobigny abans de ser nomenat professor a Lió També impartí classes a Porto i fou director de programació dels concerts del Théatre Essaïon…
Mateo Albéniz
Música
Compositor i clavecinista basc.
Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción metódica,…
,
tenuto
Música
Indicació d'articulació, derivada del participi del verb italià tenere ('tenir, portar, mantenir') i sovint escrita en la forma abreujada (ten.), que prescriu que després o en meitat d’un passatge en el qual la durada de les notes ha estat escurçada cal donar a la nota o les notes afectades pel tenuto el seu valor complet.
Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum…
Vitezslav Augustin Rudolf Novák
Música
Compositor txec.
Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…
trio amb piano
Música
Conjunt de cambra constituït per piano, violí i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina