Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Sant Salvador de la Roca de Montdony (els Banys d’Arles)
L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat…
Miloslav Ištvan
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta començà a…
Joan Costa Font
Futbol
Futbolista.
Migcampista interior, amb el Palafrugell es proclamà campió de tercera categoria del grup de Girona del Campionat de Catalunya i ascendí a segona 1927-28 La temporada següent debutà en la primera edició de la Lliga amb el València, a segona divisió, i ascendí a primera la temporada 1930-31 romangué al club xe fins la temporada 1934-35 Fou l’autor del primer gol del València a primera divisió, disputà la final de Copa 1934 i fou preseleccionat per Espanya en dues ocasions, encara que no arribà a jugar-hi La campanya 1935-36 actuà amb l’Espanyol 11 partits de Lliga i 3 gols Acabada la guerra,…
savart
Música
Unitat additiva per a mesurar els intervals musicals proposada per Félix Savart (1791-1841).
La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma Es defineix de manera…
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes…
termini
Economia
Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar.
nombre mixt
Matemàtiques
Nombre racional que pot ésser expressat com a suma d’un enter i d’una fracció pròpia.
hipercàrrega
Física
Magnitud física dels barions, igual a la suma del nombre bariònic i l’estranyesa: Y=B+S.
És una càrrega que es conserva, exclusivament, en les interaccions fortes
combinació lineal
Matemàtiques
En un espai vectorial, suma de vectors cadascun dels quals va multiplicat per un determinat coeficient escalar.
nombre complex

Nombres complexos
Matemàtiques
Nombre que pot ésser expressat com a suma d’un nombre real i d’un nombre imaginari.
Hom construeix el conjunt ℂ dels nombres complexos afegint al conjunt dels nombres reals un nombre nou, no real, que hom representa per una i , i que és definit formalment per la propietat que el seu quadrat és -1 Hom estén a aquest conjunt ℂ les operacions d’addició i de multiplicació amb totes les propietats que tenen entre nombres reals Cada nombre complex pot ésser escrit en forma de polinomi de primer grau en i , a + bi , i pot ésser representat geomètricament en el pla prenent a i b com a coordenades en un sistema cartesià ortogonal pla d'Argand-Gauss Aquesta correspondència entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina