Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona, Galatea Films Milà ARGUMENT I GUIÓ JAde la Loma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Dotras i Vila, Robero Nicolosi, Mario Gangi INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Miguel, Katia Loritz Teresa, Francisco Piquer Andrés, Umberto Spadaro Valero, Lidia Alfonsi Pilar, Carles Lloret Juan, María Martín l’amiga de Juan ESTRENA Barcelona, 20111957, Madrid, 04041958 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1957 millor guió Sinopsi…

Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa

Fundat el 1995, fou impulsat per Fernando Zurita, primer president del club Practica l’especialitat de mar-costa i l’any 2000 fou subcampió de Catalunya Destaquen Isabel Serrano, Jordi Pineda, Marc Massuet, Àngel Martí, Adrià Uria, Maria Teresa Della o Daniel Cervantes, en alguna ocasió medallistes al Campionat de Catalunya i d’Espanya de mar-costa Alguns dels seus membres també participaren en Campionats del Món

Fundat l’any 1953, disposa d’equip sènior masculí i femení, equips en categories inferiors i escola de base El primer equip sènior juga habitualment a primera divisió espanyola, tot i que la resta participen en competicions d’àmbit català Al llarg de la seva història els equips de categories inferiors han aconseguit èxits remarcables en competicions estatals Fa ús del pavelló poliesportiu Teresa Maria Roca

És designat pel Parlament Europeu per la durada d’una legislatura Fou creat pel Tractat de Maastricht 1992 El primer a ocupar aquest càrrec fou el finlandès Jacob Söderman 1995-2003, seguit per Nikiforos Diamanduros 2003-13, Emily O’Reilly 2013-25 i Teresa Anjinho des del febrer del 2025 Té oficines a Estrasburg i Brusselles, i admet la recepció de queixes en català

Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Residència d’estiu dels Habsburg, fou construïda entre el 1695 i el 1749, durant els regnats de Leopold I i de l’emperadriu Maria Teresa, segons plànols de JBFischer von Erlach —intervingué, també, en la seva realització NPaccassi—, en el qual s’imposà la racionalitat del classicisme francès Cal destacar igualment la capella, la Gran i la Petita Galeria, la Sala de Cerimònies i els jardins que l’envolten