Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
microfonisme
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Producció d’oscil·lacions en un aparell proveït de tubs electrònics, per efecte microfònic.
pantalla
Electrònica i informàtica
Una de les reixes auxiliars de certs tubs electrònics, com tètrodes, pèntodes, etc..
supressora
Electrònica i informàtica
Una de les reixes auxiliars de certs tubs electrònics, com ara el pèntode.
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la…
campanòleg

Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes tubulars…
captador solar
Captador solar de tipus pla
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Dispositiu emprat per a captar l’energia de la radiació solar.
El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre…
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de…
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el…
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina