Resultats de la cerca

Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell

És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica Aventis

En la seva formació agrupà les associacions Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Escoltes Catalans, i, posteriorment, s’hi uní Acció Escolta de Catalunya, creada l’any 2000 Aplega més de 20000 nois i noies És membre del comitè d’enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d’Escoltisme a Espanya Forma part de l’Organització Mundial del Moviment Escolta WOSM i de l’Associació Mundial de Noies Escoltes i Noies Guies WAGGGS, amb presència en més de 160 països i amb més de 40 milions de membres arreu del món Té la seu a Barcelona

Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal

S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia

El 1909 s’uní al moviment independentista irlandès Sinn Fein Prengué part en l’aixecament del dia de Pasqua de 1916 a Dublín Diput at per Cork 1918, proclamà, al capdavant del Sinn Fein, la República d’Irlanda Ministre de l’interior i de finances, organitzà els serveis secrets de l’IRA exèrcit republicà irlandès El 1921 signà el tractat de Londres, que acceptava la separació de l’Ulster, i fou proclamat cap de govern 1922 Llavors hagué de combatre els extremistes que reclamaven la unió amb Irlanda del Nord Fou assassinat per aquests quan efectuava una inspecció militar

El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats

Amb la seva família el 1906 emigrà a Milwaukee S'uní aviat al partit laborista sionista, i el 1921 emigrà a Palestina i, juntament amb Ben Gurion, Levi Eskhol i Ben Zvi, fou un dels fundadors del Mapai i del Histadrut Posteriorment fou cap polític de l’Agència Jueva de Palestina 1946-48 Aconseguida la independència de l’estat d’Israel, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics, fins que arribà a ministre de relacions exteriors 1956-66 El 1969 fou elegida cap de govern Hagué de dimitir 1974 a conseqüència de la guerra araboisraeliana del 1973 Publicà una autobiografia 1975

Dissenyador polifacètic, és considerat la figura cabdal del s XX en el camp de la jardineria Uní la riquesa de la flora tropical a les formes de l’art d’avantguarda i lluità per la millora del paisatge iberoamericà, realitzant més de dos mil parcs Al Brasil es troben els seus projectes més destacats, com el jardí de la residència d’Odette Monteiro, a Correias 1948 el de la residència de Ralph Camargo 1955, remodelat i restaurat el 1988 la Plaça Triangular del Ministeri de Defensa, a Brasília 1970 i el parc dels Flamengos, a Rio de Janeiro 1954-70

Jacob Gerritsz Dordrecht ~1594 — 1652, deixeble de Bloemaert, conreà el retrat i el paisatge El seu germà Benjamin Gerritsz Dordrecht 1612 — 1652 excellí en el retrat i en les composicions religioses Destaca, sobre tots, Albert Dordrecht 1620 — 1691, fill de Jacob Gerritsz format pel seu pare i per Van Goyen, conreà les marines, les natures mortes i els interiors i excellí en el paisatge El seu estil, que rebé influències dels paisatgistes holandesos i dels italianistes d’Utrecht, uní a la lluminositat l’expressió i la plasmació de la realitat Sortida d’un jove genet, Musée du…