Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
autòdrom
Transports
Circuit de cursa per a automòbils, en forma oval i d’unes longituds que oscil·len entre els 2,5 i els 4,5 km, on els vehicles poden atènyer velocitats de gairebé 300 km/h.
La pista és tancada i contínua, feta d’aglomerat asfàltic d’elevat coeficient d’adherència, i té revolts peraltats i alemnys dos llargs trams rectes Un dels primers circuits d’aquest tipus fou el de Terramar Sitges, construït sota el model dels de Booklands i Monza Els autòdroms tradicionals han esdevingut massa perillosos per als ràpids vehicles de competició moderns i, tret del d’Indianàpolis 4 032 m, o no s’utilitzen, o hom n'ha modificat el traçat, reduint la longitud de les llargues rectes de tribuna, o han estat ampliats amb un circuit complementari que els fa ésser més lents, com és el…
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
bob

El bob consisteix a lliscar amb un bob (trineu articulat) sobre una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada
Corel-William P. Mcelligot, Ottawa, Canadà
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a tripular un bob (trineu articulat) que llisca per una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada.
El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves,…
grau de mobilitat
Tecnologia
En una estructura de barres articulades, suma del nombre de velocitats i de direccions de moviment que hom pot assignar lliurement a les articulacions i que determinen totes les restants condicions de moviment de l’estructura.
fusell submarí
Esport
Militar
Fusell usat per a la pesca esportiva subaquàtica, el qual consta d’un canó llarg i un dispositiu per a disparar; llança arpons a grans velocitats, units a l’arma amb un cordill, generalment de niló.
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
quarta generació
Tecnologia de comunicacions mòbils que ha de succeir el sistema UMTS (tercera generació) i que permetrà velocitats de transmissió de dades d’entre 20 i 40 Mbps, amb possibilitat, per tant, de visualitzar continguts multimèdia d’alta resolució.
Es planteja com la solució tecnològica que ha de possibilitar la integració de tots els modes existents de comunicacions sense fils Wi-Fi, Bluetooth, radiodifusió de ràdio i televisió, satèllit, telefonia cellular, etc de forma totalment transparent a l’usuari, en funció de quina sigui la millor connectivitat segons l’espai físic en què es trobi Es preveu que el 2006 comenci a introduir-se al Japó, i que estigui desplegada arreu cap al 2010
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una profunditat de 3 a 8 km D’…
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina