Resultats de la cerca

Aquest nom de lloc apareix com a “campo taurane” 922, “campdoran” 1019, “campo taurani” 1054, “campodaurano” 1148, etc Sembla que fou la família Campdorà qui exercí la senyoria sobre les terres dels voltants Tanmateix, al segle X eren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder els qui exercien els drets senyorials Al segle XII era la familia Sitjar qui tingué subinfeudat el terme, entre el 1148 i el 1166 El castell fou adquirit l’any 1266 per Ramon Renal, ciutadà de Girona, que havia comprat també el 1287 els drets de delme sobre el terme a Pere de Palafolls…

Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere L’any 1338 Pere III el Cerimoniós…

Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…

Són illes d’origen volcànic alternant amb formacions corallígenes, i comprenen un gran nombre d’atols Les illes més importants són Saipan 122 km 2 , Tinian 101 km 2 i Rota 85 km 2 La major part de la població és micronèsia Són illes molt fèrtils, i els principals conreus agrícoles són els del cacau, el coco i la canya de sucre la pesca és molt abundant, sobretot la de tonyina i de crustacis La capital és Saipan, centre administratiu d’aquest territori Descobertes per Magalhães 1521, aquest les anomenà illes dels Lladres , però els jesuïtes castellans, arribats el 1668, les rebatejaren amb…

El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes…

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…

El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…

D’aquest castell, que era situat en un Indret proper a l’església, no hi ha gaire documentació L’església, inicialment del castell, segons F Monsalvatje, esdevingué al segle XV església parroquial Hi ha un document de l’any 1168 en què surt Arnau de la Miana “ Sarminiana ” És una donació d’una terra, situada a la parròquia de Creixenturri, al monestir de Sant Pere de Camprodon Arnau de la Miana és el primer senyor documentat del lloc Segurament n’hi devia haver hagut d’altres abans L’any 1175 Guillem de la Miana signà a l’escriptura de venda de la vegueria d’En Bas, pel vescomte Hug a favor…

A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues poblacions homònimes…

La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’existència d’un…