La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada. Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ipsum kastelar que dicunt Nuce” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana. Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis. Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar, posa de manifest clarament, segons A. Virgili, l’existència d’un castell, o si més no, d’alguna estructura fortificada que senyorejava un terme. Ara bé, el que encara no es pot afirmar en l’estadi actual de les investigacions és si aquest terme formava un districte casteller independent o si era integrat en l’àmbit d’un altre castrum proper.
Al segle XII, en una data anterior al 1167, la Nou figura com a afrontació territorial en una escriptura per la qual Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda donaren als esposos Ponç de Far i Brunissenda el castell de Vespella i el lloc de Monnars, perquè tinguessin cura de llur colonització. Alguns anys més tard, el 1179, el topònim Nuce és esmentat en la concòrdia establerta entre Berenguer de Claramunt i el monestir de Santes Creus per la qual aquell reconeix al dit cenobi la propietat de certs indrets propers a Montornès, Altafulla, la Nou i Rubials.
No serà fins ben entrat el segle XIV que es tornen a trobar notícies de la Nou. En el primer fogatjament de l’any 1359 consta que “Altafulla e Sanou” eren de Lluís de Requesens. De fet, no es coneix la data exacta en què la Nou passà a formar part dels dominis de la família Requesens, senyors d’Altafulla, però el cert és que a partir d’haver entrat dins l’òrbita d’aquesta nissaga, la Nou seguí les mateixes vicissituds que el castell d’Altafulla. L’any 1472, Lluís de Requesens i de Cardona vengué la senyoria de la Nou i d’Altafulla al seu cosí Pere de Castellet i de Requesens. La Nou estigué sota el domini dels Castellet fins que en morir Lluís de Castellet i d’Icard, sense descendència, passà al seu nebot, Miquel Riambau de Corbera-Santcliment i de Castellet. Posteriorment, entre el 1669 i el 1673, Josep de Corbera-Santcliment i de Ponç vengué la senyoria de la Nou i també la d’Altafulla a Francesc de Montserrat i Vives, baró de Ribelles i senyor del Morell, Botarell i Tamarit. Els Montserrat i els seus descendents, els Suelves, mantingueren la jurisdicció de la Nou fins a l’abolició de les senyories al segle XIX.
Pel que fa a l’emplaçament del primitiu castell d’època romànica de la Nou, s’ha proposat la hipòtesi que fos situat on actualment hi ha el “castell” o casa pairal de la baronia de les Quatre Torres, construcció relativament moderna i un xic abandonada.