Resultats de la cerca
Es mostren 1820 resultats
triplita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro i manganès, (Fe,Mn)2(PO4)F.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina
almandina
almandina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic fèrric, Fe3Al2Si3O12, del grup del granat.
Cristallitza en el sistema cúbic, es presenta habitualment en forma de grans arrodonits, d’exfoliació molt imperfecta i color vermell, terrós i a vegades també negre Té duresa 6-7, 5 i pes específic 4,318 Hom el troba sovint inclòs en les roques pobres en feldespats gneis i micacites Els cristalls grossos són emprats en joieria
granat
granat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Conjunt de minerals isomorfs, de fórmula general X 3
Y 2
(SiO 4
) 3
, que pertany al subgrup dels nesosilicats (X pot ésser calci, alumini, magnesi, ferro o manganès divalents, i Y, alumini, ferro o crom trivalents).
Comprèn diferents espècies, com almandina, pirop, espessartita, grossulària, andradita i uvarovita Cristallitzen en el sistema cúbic i tenen correntment un color vermell fosc o marró vermellós Tenen un esclat de vidre o de resina, una duresa de 7-7,5 i una densitat de 3,6-4,3 Són utilitzats com a abrasius, i els exemplars transparents, en joieria
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
pirop
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i magnesi, Mg3Al2Si3O12.
Mineral del grup del granat, de color vermell de sang i a vegades amb un to carbassa granat Es troba a les roques ígnies ultrabàsiques i a les serpentines, a les peridotites i a les kimberlites És molt apreciat en joieria i els exemplars més bonics es troben al jaciment de Trebnitz Txèquia A la península Ibèrica, n'hi ha a Astúries
rodobacterínies
Biologia
Subordre de bacteris pseudomonadals representat per espècies lliures que habiten en les aigües dolces i salades.
Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae
Jordi Yuste Gutsems
Judo
Judoka.
Cinturó blanc i vermell setè dan de judo, també és àrbitre i mestre de categoria estatal Competí representant el Gimnàs Marín de Barcelona, i s’especialitzà en newaza judo a terra Fou campió de Catalunya i d’Espanya i seleccionador estatal 1988-90 Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Judo Treballà en escoles i clubs com a professor de judo
groc
Física
Color groc, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el taronja i el verd.
Les longituds d’ona de la llum groga són compreses entre 5 700 i 5 970 Å El color groc és la mescla additiva del verd i el vermell és el color subtractiu complementari del blau Absorbeix el blau però reflecteix o transmet la resta de l’espectre de la llum blanca És un dels tres colors utilitzats en la síntesi subtractiva tricroma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina