Resultats de la cerca

L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició artística per una…

No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprà a C de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Centinyà, que quedà integrat al vescomtat de Castellbò En el Spill … del 1519, el lloc de…

La torre de Sant Marçal o Can Quarantella es troba situada dins el nucli de Sant Marçal de Quarantella Les escasses notícies històriques que hi fan referència esmenten l’existència al segle XIII dels Corantella, família militar propietària de la Torre de Call, nom antic de l’edificació subsistent, i senyors de la parròquia de Sant Marçal Per aquest motiu, es cognomenaren també alguns dels seus membres, sobretot al segle XIII, amb el nom de Santmarçal En l’actualitat, la fàbrica de la torre, en bon estat de conservació correspon a un bell edifici gòtic dels segles XIV i XV, tot i que encara…

Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel Arcàngel de la…

Aquesta capella, ara pràcticament desapareguda, era situada en un indret a ponent del poble de Vimbodí, prop del límit amb Tarrés No se’n tenen notícies històriques, però sembla d’origen medieval Procedent d’aquesta ermita, es conserva a la parròquia de Tarrés un fragment d’escultura que presenta una figura humana dempeus, vestida amb túnica, la mà esquerra de la qual subjecta un bàcul Li manca el cap És possible que aquesta peça formés part d’un sarcòfag, els vestigis del qual es trobaren fa uns quaranta anys en un marge situat a 1 km aproximadament de les ruïnes de l’ermita de…

Gairebé al límit de ponent del terme, prop de la carrerada de la serra del Cis, hi ha el despoblat de Vilega, en un lloc molt encinglerat, amb les restes de la capella de Sant Julià, d’origen romànic De la capella de Sant Julià només es conserven unes poques filades de la base dels murs, que permeten veure que es tractava d’un modest edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular obert, pel que sembla, directament a la nau L’estat de les restes no permet apreciar vestigis de les seves obertures i només es pot intuir, més que veure, que el seu aparell era constituït per…

El castell de Sant Llorenç es vincula a la família del mateix nom, coneguda des del segle XI i estretament relacionada amb la família comtal El primer membre documentat és Ponç Adalbert de Sant Llorenç, fiador d’un acord entre Ramon Berenguer, senyor de Canet, i el comte Gausfred II entre el 1014 i el 1074 La referència més reculada sobre el castell de Sant Llorenç és de l’any 1192, en què Ramon de Sant Llorenç concedí el dret d’alberga que ell tenia en els castells de Sant Llorenç i Sant Hipòlit L’any següent donà aquests dos castells al rei Alfons el Cast, per bé que Pere el Catòlic els…

El poble de Castell deu el seu nom segurament a una fortalesa, avui desapareguda, que era situada sobre un penyal que es dreça no gaire lluny de l’església de Sant Martí Vell En documents del segle IX, de l’any 878, ja apareix el topònim Castelló per a referir-se al lloc, bé que no per a designar directament una fortificació Tanmateix, l’etimologia del mot Castellono ofereix dubtes sobre l’existència d’un castell o recinte fortificat a l’indret, diferent al castell de Vernet que també es consigna per les mateixes dates i que cal situar a l’actual poble de Vernet, on encara hi ha …

El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de la Quillana…

Aquest castell té una història molt desconeguda i confosa per la seva homonímia amb un altre castell segarrenc situat al sector de la comarca que va pertànyer al comtat de Manresa És molt probable que el primer esment del castell es trobi en el testament sacramental d’Ermengarda de l’any 1065, en el qual es féu donació al seu fill Ponç de tots els drets sobre el castell de Sancti Guilelmi i la dominicatura pertanyent a l’esmentat castell, de tal manera que aquest donés cada any a Santa Maria de la Seu d’Urgell, mentre visqués, dos mancusos per la lluminària A la segona meitat del segle XII es…