Resultats de la cerca

Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…

Obtingué el Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en enginyeria de formació per la Universitat de Rennes De jove ingressà a les joventuts comunistes revolucionàries i estigué vinculada a la Lliga Comunista Revolucionària francesa i posteriorment al sindicat d’estudiants UNEF-ID També milità en l’ecologisme i l’any 2001 fou regidora a l’oposició a Meaux L’any 2005 es traslladà a la Catalunya del Nord i s’afilià a la secció regional del Partit Socialista , i l’any 2008 fou elegida com a consellera general dels barris de l’Estació i Sant Iscle de Perpinyà Seguidora de Georges…

Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una…

Es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural vinculada a la domus de Cassoles El lloc de Cassoles surt documentat l’any 898 en l’acta de consagració de Sant Martí d’Aiguafreda L’església es documenta a partir de l’any 1234 i ho torna a ser el 1284, però es perd la seva existència des del segle XIV, i això fa que no es conegui amb exactitud el lloc de la seva ubicació, que podria ésser prop d’una petita balma sobre el mas Rovira de Cerdans de Sant Martí de Centelles a la qual li ha estat donat el nom de Santa Eugènia No…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Santa Eulàlia de Riuprimer No va passar de capella rural o capella de vila o gran predi vinculada a la canònica de Santa Maria de l’Estany L’església és documentada l’any 1104, quan un germà del canonge Cabíscol de Vic, Ramon Guibert, en el seu testament manà donar a Santa Maria de l’Estany l’església i l’alou de Sant Iscle de Tolosa, a Santa Eulàlia de Riuprimer La desaparició de l’església sembla que ha d’ésser antiga, car l’any 1687 quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia i feu relació de les capelles existents, no hi…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una parròquia…

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny…

Feu la seva primera actuació al desembre del 1987, dirigit pel seu titular Francesc Perales La seva activitat ha estat generalment vinculada també a l’Orquestra de València i ha actuat amb les principals formacions orquestrals de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional, com els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra d’Holanda, l’Orquestra Barroca de la Comunitat Europea i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields Ha treballat també amb directors de primera línia, com E García Asensio, A Ros Marbà, J Pons, G Prêtre, M Plasson, N Marriner i Y Menuhin, i ha actuat en diverses ciutats de l’…

Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Charlotte Freifrau, i posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena i al Mozarteum de Salzburg, on es formà amb Steniz Scholz Fou deixebla de Nikita Magaloff a Ginebra, i de Marguerite Long a París L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, i el 1954 el de Munic Molt vinculada al món de Salzburg, fou professora del Mozarteum i actuà nombroses vegades al festival que se celebra en aquesta ciutat, essent considerada una de les més grans especialistes de la seva generació en l’obra mozartiana Enregistrà la…