Resultats de la cerca

Graduat en arts 1956 i en medicina 1960 per la Universitat de Rochester Nova York, després de treballar del 1961 al 1964 com a assistent de recerca al National Institutes of Health NIH, completà la formació al Georgetown University Hospital, on fou director de recerca del departament d’hematologia 1966-69 El 1964, amb Baruch Blumberg  descobrí l’antigen Austràlia de l’hepatitis B Des del 1969 és cap d’investigacions del departament de transfusions i, des del 1972, cap del departament de malalties infeccioses del Clinical Centre del NIH Els seus treballs contribuïren de manera decisiva a la…

La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…

Definició La varicella és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que afecta sobretot els infants d’entre 2 i 9 anys d’edat i que dóna lloc a una febre i a una erupció cutània característica consistent en vesícules que produeixen coïssor, que progressivament s’assequen i formen crostes i que posteriorment es desprenen La malaltia és, gairebé sempre, benigna, però en persones immunodeprimides pot causar complicacions serioses i, si es presenta durant els primers mesos d’embaràs, ocasionalment pot produir malformacions fetals Freqüència i edat La varicella és una de les…

És constituït per més de 60 serotipus diferents La seva transmissió és per via sexual i són causants dels condilomes acuminats i d’altres lesions en funció del serotipus corresponent Poden estar relacionats amb l’aparició de certes neoplàsies, com el carcinoma de cèrvix, vulva, penis i anus

Entre els agents antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació de l’ADN víric com la vidarabina i l' acicloguanosina Entre els agents naturals hi ha l'interferó En medicina són emprats la idoxuridina i l’amantadina

És anomenada pneumònia la inflamació del teixit pulmonar causada per una infecció Sol manifestar-se amb tos, febre i dolor toràcic Les pneumònies solen ésser causades per microorganismes que es troben en les mateixes secrecions bucals i faríngies i són aspirats als pulmons Així, en les persones propenses a patir d’infeccions bucals és imprescindible que efectuïn una higiene bucal molt acurada Les persones que pateixen de malalties respiratòries cròniques poden prevenir les pneumònies amb l’evacuació regular de les secrecions bronquials, ja que les secrecions acumulades constitueixen un medi…

El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les…

Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…

Professor a Londres i Cambridge i, des del 1966, a Bristol, des d’on ha difós la geografia quantitativa La seva primera obra ha esdevingut un clàssic Locational Analysis in Human Geography 1965, traduïda a moltes llengües Amb Richard Chorley edità un compendi de tècniques de la nova geografia Models in Geography , 1967 també molt difós arreu Més conegut encara i més fonamental ha esdevingut el seu manual Geography a Modern Synthesis 1972 Posteriorment la seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de la geografia com a disciplina científica i, especialment, en l’aplicació de la…