Resultats de la cerca

Estudià teologia, filosofia i història i fou professor a Munic i director del Museu Nacional de Baviera Els seus coneixements de la història i les tradicions populars es reflecteixen en Kulturgeschichtliche Novellen ‘Contes historicoculturals’, 1856 La seva millor obra és la Naturgeschichte des deutschen Volkes ‘Història natural del poble alemany’, 1851, que marcà l’inici de l’etnografia moderna

Estudià a Leipzig amb Reinecke Director d’orquestra, actuà per Europa i fou mestre de capella a les corts de Weimar i Mannheim 1896-99 Influït per Wagner, deixà quatre simfonies i l’òpera Donna Diana 1894, única de les seves obres teatrals encara en repertori

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…

Inventà diversos aparells elèctrics, entre els quals cal destacar una làmpada d’arc de desplaçament diferencial i un dinamòmetre També perfeccionà el telègraf de Hughes El 1884 ideà la bugia que duu el seu nom

Professor de la London School of Economics 1931-50 i de les universitats de Chicago 1950-62 i Friburg de Brisgòvia 1962-70 El seu liberalisme econòmic, reflectit en el tractament de la teoria dels cicles i monetària — Monetary Theory and the Trade Cycle 1933, The Pure Theory of Capital 1941—, és la base del seu liberalisme polític Road to Serfdom 1944, revisat i ampliat el 1956 i el 1976, allegat contra l’economia planificada i el dirigisme polític, tingué una gran repercussió i fou la base dels posteriors The Constitution of Liberty 1960 i Studies in Philosophy, Politics and Economics 1967,…

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815

Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries

Fou un dels iniciadors de la indústria frigorífica, amb les seves màquines d’absorció i compressió refrigeració i el seu procediment per a la liqüefacció de l’aire a escala industrial aire líquid