Resultats de la cerca

La seva obra, molt influïda pel catolicisme i al mateix temps crítica amb l’Església Catòlica, assolí un gran èxit, amb títols molt coneguts, com The Devil’s Advocate 1959, The Shoes of Fisherman 1963 traducció catalana, 1964, The Tower of Babel 1968, The Salamander 1973, Harlequin 1974, The Navigator 1976, Proteus 1979, Cassidy 1986, Lazarus 1990 i Eminence 1998, entre d’altres

Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat

Excellí, sobretot, en la narració curta, i es donà a conèixer amb un volum de narracions, A Curtain of Green 1941, basades en la crisi econòmica del 1921, narrades en un estil qualificat de “Southern Gothic”, en la línia de WFaulkner La seva novella The Robber Bridegroom 1942 tingué continuació amb diversos títols més, dels quals sobresurten Losing Battles 1970 i The Optimist's Daughter 1972, premi Pulitzer És autora també de l’assaig The Eye of the Story 1978 i l’autobiografia One Writer's Beginnings 1984

De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de font per als…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm 3 i la Fantasia hongaresa L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició des del 1912 i de música de cambra des del 1920 L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme mostra també la influència de…

Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Estudià al Black Mountain College de Carolina del Nord 1946-48, on fou deixeble de Josef Albers , i completà la seva formació a París 1948-49 En tornar als EUA, exercí la docència en institucions, entre les quals cal citar la Catholic University de Washington, DC 1951-60 La seva obra és plenament representativa de la segona generació d’artistes abstractes, que reaccionà contra el gestualisme expressionista emprant formes geomètriques de contorns precisos i jugant preferentment amb el color hard-edge Són paradigmàtics de la seva obra els cercles concèntrics de colors vius A partir de la…

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838