Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Noemí Dulsat Ortiz

Noemí Dulsat Ortiz
RFEP
Hoquei sobre patins
Jugadora d’hoquei sobre patins.
Amb el CH Canet debutà en la segona edició de la Lliga Catalana la temporada 1990-91 La temporada 1997-98 fitxà per l’Arenys de Munt, els colors del qual defensà fins la campanya 2007-08 i amb qui guanyà tres Campionats de Catalunya 1999, 2000, 2002, dos d’Espanya 1999, 2004 i una Copa Catalana 2005, i fou subcampiona de la primera edició de la Copa d’Europa celebrada l’any 2007 a Sant Hipòlit de Voltregà Fou internacional per Espanya durant onze anys, set com a capitana, fins el 2003, que hi renuncià, i guanyà dos Mundials 1994, 1996 i un europeu 1995 També jugà amb la selecció…
José Manuel Bermúdez García
Rem
Remer.
La major part de la seva carrera esportiva transcorregué al Club Natació Banyoles Guanyà nombrosos Campionats d’Espanya en diverses especialitats en dos amb timoner 1977, 1980-83, dos sense timoner 1990, quatre amb timoner 1979, 1991, vuit amb timoner 1977, 1978, 1979, 1981-84, 1990, 1991, scull 1978, doble scull 1986, 1987, 1988, 1990 i quatre scull 1986, 1987, 1988 En l’àmbit internacional disputà tots els mundials entre el 1977 i el 1987 i aconseguí dues medalles d’or en les Copes d’Europa en vuit amb timoner 1978 i quatre amb timoner 1979 Participà en els Jocs…
Eva Montes Parra
Natació
Nedadora.
Es formà al Club Natació Igualada i s’especialitzà en crol en proves de mig fons Fou tres vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1992 i dos cops en 800 m lliure 1991, 1992 El 1993 passà al Club Natación Metropole, de Las Palmas de Gran Canària, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès, i el 1995 fitxà pel Club Natació Catalunya Fou cinc vegades subcampiona d’Espanya dos cops de 400 m lliure estiu del 1993, hivern del 1994 i tres cops de 800 m lliure estiu del 1993 i 1994, hivern del 1994 Participà en els Jocs Mediterranis…
ocellaires
Esports amb animals
Activitat esportiva consistent en la captura d’ocells, l’ensinistrament i la posterior participació en concursos de cant.
Amb una llarga tradició a Catalunya, els ocells permesos per a aquesta activitat són quatre espècies de fringíllids pinsà, cadernera, passerell i verdum En l’actualitat es caça mitjançant dos sistemes amb rams i creueres, o amb xarxes abatibles, en què s’han d’alliberar immediatament les espècies no autoritzades per a ser capturades Aquest tipus de caça està molt regulada i es fixen dos períodes al llarg de la temporada els ocells novells es capturen entre l’agost i el setembre, i els de pas, d’octubre a desembre, en l’època d’emigració Una vegada els ocells ja han…
Cercle Lingüístic de Praga
Grup de lingüistes, la majoria txecs, agrupats sota la presidència de Vilém Mathesius, a partir del 1926.
El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost ‘Llengua i literatura’ L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums 1929-39 dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, N S Trubeckoj i Roman Jakobson, tingueren un paper…
Pāṇḍu
Història
Pare putatiu dels cinc Pāṇḍavas, herois i protagonistes del Mahābhārata
.
Tres eren fills de tres deva Dharma, Vāyu i Indra, i de Kuntī, l’esposa favorita de Pāṇ'u, forçat a guardar continència per tal d’evitar la maledicció d’un cert ṛiṣi , que, com a expiació d’un crim, l’havia amenaçat de mort si consentia a fer l’amor Els dos Pāṇḍavas restants eren fills de la segona esposa de Pāṇḍu, anomenada Mādrī, amb els dos Aśvins o Nāsatyas Els noms dels cinc Pāṇḍavas per ordre de llur filiació celestial són Yudhiṣṭhira, Bhīma, Arjuna, Nakula i Sahadeva Segons la llegenda, Pāṇḍu no escapà finalment a la maledicció del ṛiṣi , i morí en trencar el…
reclam de xeremies

Reclam de xeremies
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla de tub cilíndric Consta de dos tubs de canya lligats amb un fil resistent -tant per l’extrem inferior com uns centímetres per sota del superior- a l’extrem superior dels quals hi ha acoblades dues llengüetes senzilles idioglotes una a cada tub Té quatre forats a cada tub, situats a la mateixa alçada tant en l’un com en l’altre Es toca tapant amb un sol dit els dos forats de les dues canyes que estan a la mateixa alçada, deixant-lo caure pla i en sentit transversal sobre l’instrument De so fort i…
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot…
simandre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…
María del Rosario Galindo de Juan
Natació
Nedadora coneguda com Mariuca.
Competí a les files del Club Natació Barcelona Aconseguí vuit Campionats de Catalunya dos en 100 m lliure 1955, 1956, un en 400 m 1955, dos en 4 × 100 m estils 1955, 1956 i tres en 4 × 100 m lliure 1953, 1954, 1956 En totes aquestes proves, també assolí els rècords de Catalunya tres en 100 m lliure, i un en 400 m lliure, 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure, tots aconseguits el 1956, any que també guanyà la tradicional Copa Pasqua En l’àmbit estatal obtingué els títols en les proves de relleus 4 × 100 m estils 1955 i 4 × 100 m lliure 1954, i el rècord d’Espanya de 4…