Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
Francesc Julià Coma
Francesc Julià Coma (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Marxador.
Fou dos cops campió d’Espanya de 10 km marxa 1933, 1934, i primer en el rànquing espanyol dels 5 i els 10 km marxa 1933, 1934 i segon en els 20 km 1935 El 1933 fou recordista català dels 3, 5 i 10 km marxa
Vicenç Caminal Carot
Vicenç Caminal Carot (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialitzat en marxa.
Competí a les files del FC Barcelona En pista fou quatre cops campió de Catalunya 1956, 1963, 1964, 1965 i campió d’Espanya en 20 km 1963 En ruta fou subcampió de Catalunya 1957, 1962, 1963 i campió 1964, 1966, i subcampió estatal en 50 km 1966
Romà Castelltort Vila
Romà Castelltort Vila (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Marxador.
Fou quatre vegades campió d’Espanya i de Catalunya en 50 km marxa 1931, 1933, 1934, 1936 També fou campió de Catalunya de 30 km 1935 i recordista català de dues hores en pista 20687 m, el 1931 Fou internacional amb Espanya una vegada
Joaquima Andreu Espinosa
Joaquima Andreu Espinosa (1934)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987
Jaume Àngel Aymerich
Jaume Àngel Aymerich (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialista en curses de mig fons.
S’inicià en l’atletisme el 1925 competint amb la Unió Esportiva de Sants i pel Club Gimnàstic de Tarragona Es proclamà campió estatal en 1500 m 1930, 1935 i de relleus 4 × 1500 m 1931 També assolí diversos Campionats de Catalunya, com els dels 800 m 1929, 1935, dels 1500 m 1930, 1933, de relleus 4 × 1500 m 1931 i dels 2000 m 1935 Recordista estatal universitari dels 1500 m 1932 i absolut dels 2000 m 1933, 1935, 1500 m 1935 i relleus 4 × 1500 m 1942 També fou recordista català en la prova dels 2000 m llisos 1933 Fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i competí en l’…
Associació d’Escacs Rubinenca
Partida d’escacs simultània amb el mestre Jaume Lladó a la seu de l’Associació d’Escacs Rubinenca (1968)
Arxiu Roset, Rubí
Escacs
Club d’escacs de Rubí.
Fundat el 1949, el primer president fou Joan Boladeras i Casals, que dirigí l’entitat fins el 1955 Des de la seva fundació participa en el Campionat de Catalunya per equips i la temporada 2003-04 assolí per primera vegada l’ascens a primera divisió catalana Des del 2000 organitza l’Obert d’Escacs Ciutat de Rubí
Vicent Aracil Beilliure
Vicent Aracil Beilliure (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Competí a les files del Futbol Club Barcelona, fou cinc cops campió de Catalunya dels 200 m 1933, 1935, 1940, 1943, 1944 En els Campionats d’Espanya fou campió dels 200 m 1933, pujà al podi en quatre ocasions més, i també pujà al podi en la prova dels 100 m endues ocasions Guanyà sis cops el Campio-nat de Catalunya de relleus, quatre cops en 4 × 100 m i dos en 4 × 400 m Establí el rècord estatal de 4 × 100 m amb la selecció catalana 1935 i el rècord de Catalunya de 4 × 200 m a l’aire lliure 1940
activitats subaquàtiques
El buseig de competició combina habilitats com el salt, el rescat i el treball en parella
Arxiu Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es fan sota la superfície de l’aigua, bàsicament del mar però en alguns casos també en aigües interiors o en piscines.
Sovint hi ha una certa confusió terminològica a l’hora de referir les diferents activitats subaquàtiques, es barregen el busseig, el submarinisme, l’escafandrisme i altres termes que cal discriminar bé, ja que es tracta d’especialitats diferents relacionades amb la immersió La immersió en apnea, la pesca submarina i l’escafandrisme en són les principals, però en l’àmbit de la competició també es practiquen altres especialitats com la natació amb aletes, l’orientació subaquàtica, l’hoquei i el rugbi subaquàtics, i el tir activitat d’entrenament relacionada amb la pesca submarina D’altra banda…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…