Resultats de la cerca

Pertanyent a la família més abundant de lílides, la de les liliàcies, el muguet o lliri de maig Convallaria majalis és força rar a les nostres muntanyes Sol preferir els indrets tarterosos o rocosos calcaris, dins dels boscos o bé en altres ambients ombrívols Ramon M Masalles Fan part de les lílides unes 19 famílies amb unes 25 000 espècies, més de les quatre cinquenes parts de les quals pertanyen a les dues grans famílies de les liliàcies i de les orquidàcies Típicament, posseeixen flors molt vistoses, amb sis tèpals petaloides normalment disposats en dos verticils de tres peces cadascun…

Situació Petita església d’extrema simplicitat, convertida avui dia en borda de pastors Arxiu Gavín La capella de Sant Corneli és al cim de la muntanya homònima a la qual s’arriba després d’una dura ascensió de quatre hores des d’Abella de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG352722 Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt, consta que la capella de Sant Corneli, amb un sol altar, estava en bon estat MLIC Església És un edifici totalment desafectat i utilitzat només com…

Aquest castell, situat antigament en el poble homònim, és documentat des del final del segle XI Entre el 1092 i el 1093 Clexne, la seva muller i els seus fills permutaren amb el comte Artau II i Tedball, prior de Gerri, dues terres que tenien in castro Mont Ardido , a l’apèndix de Santa Cecília El castell de Montardit es vincula a un llinatge nobiliari ben conegut L’any 1095 Guerau Ramon de Montardit donà al monestir de Gerri tot l’alou que tenia al castell i terme de Montardit, en remei de l’ànima del seu pare Ramon, que ja havia fet aquesta donació anteriorment Enard Mir de…

Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns…

No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a ponent…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…

Nascut en el si d’una família aristocràtica, demostrà ben aviat els seus dots musicals quan començà a improvisar al piano essent encara un nen Fou enviat a Roma a estudiar composició amb G Sallusto En el període d’entreguerres i fins al principi dels anys cinquanta realitzà una sèrie de viatges a l’Àfrica i l’Àsia, que el feren entrar en contacte amb unes realitats musicals molt allunyades de l’occidental Els anys trenta estudià amb E Koehler, que l’inicià en el mètode de composició d’A Skr’abin, i viatjà a Viena, on conegué els mètodes dodecatònics Després entrà en una crisi…

S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes…