Resultats de la cerca
Es mostren 330806 resultats
la Creu de les Codines
Caseria
Caseria del terme de les Masies de Roda a la Plana de Vic (Osona), formada al llarg de la carretera de Vic a Olot, al límit amb el terme de Gurb.
Ignasi de Sagarra i de Castellarnau
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Ferran de Sagarra i de Siscar Fou conservador de zoologia i regent de lepidòpters i ocells del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i director de l’Aquari i del Parc Zoològic Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a França, on exercí la càtedra d’entomologia agrícola a l’Escola d’Agricultura de Saint Sulpice Tarn De retorn de l’exili fou separat dels càrrecs oficials que abans havia obtingut Reuní uns…
l’Ametlla de Segarra

Vista del poble de l'Ametlla de Segarra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), aturonat a 704 m, a la línia d’altures que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre…
Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes
Història
Política
Polític francès.
De tendència illustrada, fou president del tribunal de subsidis i director de la Biblioteca reial Protegí l’Enciclopèdia, treballà per la liberalització de la censura i s’adherí a les queixes contra l’augment dels imposts, motiu pel qual el 1771 caigué en desgràcia Tornà a l’activitat política amb l’equip de Turgot, com a secretari de la Reial Casa 1775 Intentà de millorar el règim penitenciari, però es retirà davant l’oposició amb què topà el programa reformista de Turgot Exiliat, el 1792…
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
Albert de Quintana i de León
Història
Política
Polític republicà.
Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts
Automòbil Club de Barcelona

Copa Catalunya (1909), organitzada per l'Automòbil Club de Barcelona
Agence de presse Meurisse / Bibliothèque nationale de France
Automobilisme
Club automobilístic de Barcelona fundat el 1906.
Es creà amb l’objectiu de promoure la construcció d’infraestructures adients per a la conducció, com ara carreteres o ponts, així com per protegir i difondre l’automobilisme El 9 de juny oferí al rei Alfons XIII la presidència d’honor del club, incorporà al seu escut la corona reial i canvià el nom per Reial Automòbil Club de Barcelona RACB El 25 de maig de 1906 s’organitzà el primer viatge del club, una caravana de disset vehicles que completaren el recorregut Barcelona-Madrid, i l’any 1908 es disputà la primera cursa la Copa Catalunya El 1908, presidit per l’exalcalde de la ciutat, Salvador…
les Cases de Pena
les Cases de Pena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac.
Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat cooperativa vinícola…
el Grau de València

El Grau de València
© Fototeca.cat
Barri
Unitat urbana de la ciutat de València, vora la desembocadura del llit antic del Túria; la major part de la població se situa a la riba esquerra; resta a la dreta el barri de Natzaret.
L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València s’…
latència de seguiment del cap
Electrònica i informàtica
Latència entre el moment en què l’usuari d’un entorn virtual mou el cap i el moment en què la imatge mostrada es reajusta a aquest moviment.