Resultats de la cerca
Es mostren 6129 resultats
Jaume Llambí Riera
Basquetbol
Jugador de bàsquet amb discapacitat física.
És escorta del CD Ilunion de Madrid, equip amb el qual aconseguí onze Lligues i deu Copes del Rei Amb la selecció espanyola de bàsquet amb cadira de rodes participà en els campionats del Món 1998, 2014 i d’Europa 2002, 2003, 2007, 2009, 2011, 2013, 2015, i en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze en els campionats continentals 2011 i 2013 També formà part de la selecció que participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, on obtingué un diploma olímpic, i en els de Rio de Janeiro 2016, on guanyà la medalla de plata També ha practicat altres esports, com el tennis de taula, amb…
Glòria Comerma Broto

Glòria Comerma Broto
Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugadora d’hoquei sobre herba.
Formada al Club Egara, debutà amb el primer equip el 2002 i guanyà els Campionats de Catalunya d’hoquei sala 2007 i sobre herba 2011 D’ençà del 2005 juga a la divisió d’honor, i ha estat la màxima golejadora del seu equip totes les temporades Posteriorment ja jugat amb el Lovaina Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Campionats d’Europa 2005, 2007, 2009, 2011 i dos Mundials 2006, 2010 Obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i de Rio de Janeiro 2016 En la modalitat d’hoquei sala ha estat subcampiona del món 2007 i d’Europa 2010 Fou escollida millor promesa en la…
Jaume Coca Bernaus
Ciclisme
Ciclista i tècnic.
S’inicià amb la Penya Ciclista Bonavista en la categoria juvenil Com a amateur obtingué el triomf a la Volta a la Cerdanya, la Volta a Girona i el Gran Premi d’Amposta L’any 1987, installat a Bescanó, participà en el projecte de l’equip Cesadent, ocupant el càrrec de director Parallelament, competí en la categoria de veterans acumulant èxits com el Campionat d’Espanya de fons 2002 i diverses competicions de BTT El 1993 creà el Club Ciclista Sport Ter, d’on sorgiren ciclistes com Isaac Gálvez, Joan Horrach, Rafael Milà i Israel Núñez El 2000 fou nomenat seleccionador de les categories d’elit i…
Barcelona Open Ladies
Tennis
Torneig internacional femení anual de tennis.
Forma part, des del 2007, del circuit internacional de la World Tennis Association WTA Es començà a jugar el 2003 amb la denominació d’ITF Ciutat de Barcelona a les pistes del Club Tennis de la Salut A partir del 2007 es traslladà al Barcelona Tennis Olímpic, de la Vall d’Hebron El 2008 obtingué la consideració de Campionat Internacional de Tennis Femení d’Espanya i l’any següent es traslladà un altre cop, aquesta vegada a la seu del David Lloyd Club Turó La primera vencedora fou l’aragonesa Marta Fraga, que en la final derrotà una futura número 1 del rànquing mundial, Ana Ivanovic Des d’…
Albert Canal Monrós
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Es formà al Club Natació Manresa, amb el qual en edat júnior debutà en la màxima categoria 1978 Després fitxà pel CN Montjuïc, on passà la resta de la seva carrera esportiva Amb aquest club obtingué tres títols de Lliga consecutius 1984, 1985, 1986 i un subcampionat de la Recopa d’Europa 1982 Jugà 197 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, dos Campionats del Món 1982, 1986 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985, i aconseguí la medalla de bronze en el campionat europeu del 1983 Després de retirar-se fou professor d'educació física i…
Francesc Secanilla
Música
Compositor català.
Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…
Boris Solomonovic Steinpress
Música
Musicòleg ucraïnès.
Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro , de WA Mozart Impartí la docència als conservatoris de Moscou 1931, 1933-36 i de Sverdlovsk 1936-37, 1942-43 i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà A partir del 1926 també es dedicà a la crítica En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com AA Al’abjev, N Rimskij-Korsakov, M Glinka i A…
Aleksandr Borisovic Goldenweiser
Música
Pedagog, pianista, compositor i escriptor soviètic.
Estudià i es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne d’A Siloti piano, S Tanejev contrapunt i AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov composició Mantingué estrets contactes amb S Rakhmaninov i A Skr’abin, que influïren en la seva formació com a pianista, cosa que es palesà en una tècnica caracteritzada per la precisió i la fidelitat al text La seva activitat docent el portà a prendre part activa en el desenvolupament del sistema d’ensenyament musical rus Fou professor de l’Escola Filharmònica de Moscou 1904-06 i del Conservatori de Moscou 1904-61, del qual fou rector dues vegades 1922-24 i…
Heino Eller
Música
Compositor estonià.
Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements del folklore…
Gaietà Selva
Música
Organista català.
Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a…