Resultats de la cerca
Es mostren 10630 resultats
Adriano Banchieri
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya 1615, a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi 1662 Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606 La Pazzia senile 1598 i La prudenza giovenile 1607, entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i forte, i la…
James Mark Baldwin
Filosofia
Psicologia
Sociologia
Psicòleg, filòsof i sociòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…
Àngel Josep Baixeras

Àngel Josep Baixeras
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la…
Castell o torre de Vilagelans (Gurb)
Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini…
Camí de Solanell a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Camí medieval en un dels seus trams, excavat a la roca ECSA – A Villaró Solanell és un poble abandonat situat a la solana de la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC636970 S’hi arriba des de Castellbò, per una pista que arrenca del segon pont que es troba en arribar-hi El camí surt de les cases del cap de Solanell, i va en direcció nord Camí És el camí tradicional que unia Solanell amb els pobles de la part alta de la solana de la vall de Castellbò Seix i Aubet i en molts indrets és excavat a la roca És un camí de bast té un pis molt irregular i la seva amplada…
Sant Andreu d’Arbolí
Art romànic
Una primera referència del lloc d’Arbolí és de l’any 1171, quan Albert de Castellvell, senyor de Siurana, va donar la Vall Porrera al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf Arbolí apareix com un dels límits de l’esmentada vall L’església d’Arbolí fou una sufragània de la parròquia de Siurana, que trobem ja documentada el 1154 L’esment més reculat de l’església d’ Erbolion o d’ Erbulio es troba a les dècimes papals del 1279 i el 1280 Les rendes de l’església no devien ésser massa importants, ja que el 1279 el rector d’Arbolí pagà 18 sous i 5 diners i l’any següent no…
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard Guillem de…
Castell de Salardú
Art romànic
El castell de Salardú es troba a 1 268 m d’altitud, en una eminència a la dreta de la Garona, prop de l’aiguabarreigd’aquesta amb l’Unhòla, que l’envolta per tramuntana i per llevant La seva situació estratègica a l’entrada de la Vall pel port de la Bonaigua donà lloc que des d’antic hi fos bastit un castell i que fos considerat com a segona plaça reial de la Vall A la part més alta del poble, on avui hi ha l’església, hi havia el castell de Salardú Segons Francisco de Gracia, tenia recinte de planta rectangular més de 260 pams de llarg mura llevant amb la porta-torre de Pallars…
Necròpoli de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una al costat de…
Sant Pere de Marfà (Moià)
Art romànic
Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant No sabem…