Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
Josep Ignasi Montobbio i Jover
Arxivística i biblioteconomia
Advocat i bibliòfil.
Dirigí un bufet d’advocats a Barcelona Participà en la fundació de la revista El Ciervo 1951 Presidí l’Associació de Bibliòfils de Barcelona 1989-93, de la qual era membre des del 1972 El 1969 començà a adquirir llibres relacionats amb Menorca, tant nous com antics, amb els quals constituí la Biblioteca Montobbio o Blbiloteca Son Vives, pel nom de la finca de Ciutadella on estava installada Es tracta d’una de les colleccions especialitzades sobre l’illa més importants, formada per uns 6000 volums i uns 400 documents Fou adquirida pel Consell Insular i l’Ajuntament de Ciutadella…
Domènec Estruch i Jordan
Disseny i arts gràfiques
Cartografia
Gravador i cartògraf.
Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà…
carib
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.
El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a…
Francesc Andreu i Maimó
Historiografia catalana
Historiador i músic.
De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi…
Bernat d’Olzinelles
Història
Alt funcionari reial.
Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya…
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou…
Cap Verd 2015
Estat
L'erupció del volcà de l'illa de Fogo, al novembre del 2014, va provocar unes pèrdues de 50 milions d'euros Malgrat els danys causats per aquesta erupció i els efectes d'una sequera que pateix des de fa dos anys, l'economia va créixer el 3,5%, un fet que va ser elogiat pel Fons Monetari Internacional FMI El 2015, l'arxipèlag va celebrar el 40è aniversari de la independència de Portugal, i durant l'any les dues formacions majoritàries, el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, en el poder i el Moviment per la Democràcia MPD es van preparar per a les eleccions del…
Nauru 2018
Estat
L’actualitat del país va continuar lligada al camp de refugiats que el Govern australià manté al seu territori, i que succiona les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials d’aquesta illa de tan sols 22 km 2 Malgrat que Nauru es nega a acollir permanentment els refugiats i demandants d’asil, el camp continua sent la destinació de molts dels que abandonen el camp de Manus Papua Nova Guinea i la darrera etapa dels que finalment accedeixen a ser reubicats als Estats Units, un pas del qual queden exclosos els iranians, la comunitat més extensa Al setembre, Nauru va acollir la…
Estats Federats de Micronèsia 2018
Estat
L’economia del país va seguir pendent del Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units Compact que nodreix el pressupost públic del país i que està previst que s’extingeixi definitivament el 2023 L’illa de Chuuk va continuar avançant vers el referèndum d’autodeterminació previst per al març del 2019 Com a mesura de pressió, l’ambaixador dels Estats Units a Micronèsia, Robert Riley, va advertir als habitants de Chuuk que, si assolissin la independència, perdrien l’accés als fons transferits a la Federació des de Washington Al desembre, el país va ser un dels deu que va votar…
els Tres Tombs
els Tres Tombs
© Fototeca.cat
Folklore
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat.
El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven vistosament…