Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…
segmentació

Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
Francesc Ribalta
Pintura
Pintor.
El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Història
Cavaller.
Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d' Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la primeria de…
comte de Buffon

Comte de Buffon
Biologia
Nom amb què és conegut el naturalista francès Georges-Louis Leclerc.
En la seva joventut es decantà vers l’estudi de les ciències exactes i humanístiques sobretot de la filosofia, les quals conreà durant la seva estada als centres d’estudi de Dijon i Angers Després, però, el seu interès se centrà entorn de les ciències de la natura, especialment de la biologia Fill com era d’una família noble i benestant el seu pare ocupà importants càrrecs en l’administració reial, gaudí tota la vida de prou llibertat econòmica per a poder-se dedicar a les seves recerques, al principi estimulades pel desig d’explotació racional dels boscs i de les fargues de les…
Castell de Vallmoll
Art romànic
El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada El primer esment del lloc de Vallmoll és de l’any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll, com també certs drets sobre els molins de Xet L’any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, en testar, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l’orde del Temple, des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí L’orde del Temple retindria aquesta dominicatura fins que no se…
Sant Pere del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble del Ru, que és situat a la riba dreta de l’Éssera, al sud-oest de Castilló Mapa 31-9 179 Situació 31TBH929092 El Ru és al costat de la carretera C-139 de Graus a Benasc, abans d’arribar a Castilló JBP-JAA Història Façana de ponent de l’església, molt transformada, igual que la resta de l’edifici ECSA - JAAdell L’anomenat fals cinquè de Lavaix conté l’ auctoritas del comte i marquès Asnar, concedida vers l’any 850 a petició de l’abat Trasoad de Santa Maria de Lavaix, en la qual donà al cenobi la villa anomenada…
Castell de Sant Esteve del Mall (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al Mall o gran pic rocós que corona a ponent la serralada del Cis, al costat de l’església de Sant Esteve del Mall ara coneguda com la Mare de Déu del Tossal Des d’aquest turó es controlava l’anomenada Valle Magna o confluència de la vall de Sant Esteve amb la del Fornó, abans de l’aiguabarreig amb l’Isàvena El castell de Sant Esteve del Mall formà amb el de Roda la frontera defensiva del comtat de Ribagorça a mitjan segle X al sector central de l’Isàvena Després d’un revolta protagonitzada per uns tals Rami i Esó, probablement representants de l’element indígena, el…
Construccions de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Diversos forats horitzontals i alguns solcs fets en algunes de les roques de Puig Ventós, a tocar de les sepultures, testimonien l’existència de construccions Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per arribar-hi és, doncs, el mateix que cal seguir per veure les sepultures Imposant roca amb una sèrie de forats a la zona superior i un tall a la part lateral Segurament hi devia haver adaptada alguna construcció de fusta J Bolós Construccions A l’extrem…